"Qui no ha desitjat mai estar allà dalt, amb el món als seus peus?"
Durant la vetllada d'ahir, amb una producció i una presentació impecable de l'audiovisual, Álvaro va anar desgranant fil per randa què és el que hi havia al darrera del programa. "Al filo no són bogeries, són la realització d'uns somnis. Qui no ha desitjat mai estar allà dalt, amb el món als seus peus?", va dir.
"Ho vam fer perquè ningú ens va dir que era impossible. Aquí va començar tot", va explicar el director. Álvaro treballava com a tècnic d'àudio als informatius de Televisión Española, l'any 1981. Els caps de setmana s'escapava a escalar prop de Madrid. Allà va rodar una pellícula sobre l'escalada lliure, que va estar premiada al Festival de cinema de muntanya de Sant Sebastián. El film li va obrir les portes per rodar les imatges d'una expedició a l'Himalaia i també al K2. Havia nascut "Al filo de lo imposible".
"Hem volgut compartir emocions i sentiments"
Des d'ençà han passat 25 anys, durant els quals, segons el director, s'ha donat "una nova mirada sobre la realitat que ens envolta", una cosa que "ha perdut" l'home urbà de les ciutats actuals. "Durant tot aquest temps hem volgut compartir paisatges i aventures amb els que estaven a l'altre costat del televisor, però sobretot va assegurar- hem volgut compartir emocions i sentiments".
Álvaro té molt clar que una de les receptes de l'èxit aconseguit havia estat l'equip que hi havia al darrera de cada una de les imatges: càmeres, portadors, collaboradors... "Un conjunt de gent que té molt clar què s'ha de fer", va apuntar. I també, sobretot, els esportistes, els personatges que surten al davant de la càmera. Aquests, amb els anys, s'han especialitzat, i en l'actualitat el programa compta amb grups de vols, de submarinistes, d'escaladors de grans parets i de piragüistes, entre d'altres.
En aquest repàs de 25 anys d'aventura intensa, el director tampoc va obviar els mals moments i la mort d'alguns dels seus companys. Però, aquests tràngols, segons ell, tenen l'altre cara de la moneda. I és que els bons moments i les grans gestes no es poden oblidar fàcilment. I a Álvaro, de bons moments i de gestes, no n'hi falten: "Jo vaig estar al Pol Nort, sota l'Estrella Polar, allà on conflueixen tots els meridians".
- Més informació del Festival- Programació Festival
