A Sant Julià de Vilatorta, Pasqua Florida és sinònim de la cantada de les Caramelles del Roser, un fenomen que es dona al poble des del 1590 fruit de la voluntat col·lectiva per preservar la tradició. Cultura popular arrelada al municipi que ha arribat fins als nostres dies, un orgull pels vilatortins i les vilatortines que, any rere any i generació rere generació, el Diumenge Sant es desperten amb la solemnitat dels cantaires i els goigs del Roser de fons, sons que forma part de la memòria col·lectiva del municipi.

A Sant Julià la primavera reneix de joia el matí del Diumenge Sant. Amb el pas pausat dels cantaires abillats amb les capes llargues, els barrets de copa i els bordons entonant estrofa rere estrofa, només interromputs pel color i l'harmonia de les notes de la banda de músics.

Novetats del 2025

Enguany, les Caramelles del Roser tenen lloc el diumenge 20 d'abril. Les principals novetats són l'estrena de nous bordons i de la peça Raó de ser, la darrera escrita per Anton Carrera, musicada per Jofre Bardolet.

Pel que fa a la renovació dels bordons que llueixen els cantaires, l'objectiu és el d'igualar-ne el tornejat, canviar l'estampa de la verge del Roser i la pintura per un acabat amb vernís i pa d'or.

Històriques Caramelles del Roser

L'any 2015, les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta commemoraven el 425è aniversari i, aquell mateix any, el Govern de la Generalitat de Catalunya les va declarar Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. El 2016, van rebre la Creu de Sant Jordi de la mà de Carles Puigdemont, aleshores president de la Generalitat.

El glossari de les Caramelles del Roser

• Confrare: membre de la confraria del Roser, normalment músic, cantaire, portaestendard o cistellaire.
• Camellaire: tradicionalment a Sant julià s'abreviava el mot caramellaire en la forma camellaire. Així ho recullen moltes caramelles i encara ho utilitzen alguns confrares.
• Verra: contrabaix.
• Bordons: bastons llargs que porten els confrares amb un origen desconegut. N'hi ha que provenen molt probablement de finals del segle XIX -en concret els que porten els caps de fila-, però la major part es van fer a finals dels anys 70 del segle XX, quan la tradició va tenir un moment de renaixença. D'aquesta època són també les capes i els barrets que encara ara fem servir.
• Cistellaire: a la confraria del Roser, els cistellaires són les nenes i els nens que passen per les cases a demanar la voluntat. Sempre hi ha un parell d'adults que porten els cistells penjats a una perxa per tal que els veïns puguin col·laborar amb l'entitat des del balcó.
• Goigs del Roser: el cant originari i central de la festivitat vilatortina transmès oralment des del segle XVI.