Vilatorta Teatre va presentar aquest dissabte, dia 7 de novembre, "La filla del Carmesí", de Josep Maria de Sagarra. Un drama de tres actes triat, segons la companyia, perquè alguns dels seus versos formen part ja de l’imaginari popular català i perquè, creuen, encara pot interessar al públic actual. A més suposa un canvi absolut de registre respecte l’obra estrenada anteriorment: "Mort accidental d’un anarquista", de Dario Fo.
L’estrena va tenir lloc a les 21:30 al Saló Catalunya de Sant Julià de Vilatorta. Es va poder tornar a veureel diumenge 8 de novembre a les 18:00 al mateix teatre.
Després d’aquestes representacions la companyia vilatortina pretén fer una petita gira pels teatres de la comarca (fotos: Joan Mill).
------------------------------------------------------------------------------
Dossier de Premsa
En el camp del teatre, Sagarra va conrear una gran varietat de gèneres. Va intervenir en la realització d'algunes de les revistes musicals més famoses del Paral•lel com Charivari, va estrenar comèdies, farses i sainets de costums, com La Llúcia i la Ramoneta (1928), Les llàgrimes d'Angelina (1928) o La Rambla de les floristes (1935). Va publicar tragèdies com Judit (1929) i, sobretot, va crear un model de poema dramàtic que recollia amb originalitat una bona part dels ingredients del drama, de la comèdia de costums i de la cançó popular catalana: La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) -escrita en agosarats versos estramps- i Reina (1935). La filla del Carmesí (1929) s’emmarca dins aquest últim grup. Es tracta d’un drama en tres actes que fou estrenat al Teatre Novedades de Barcelona, el 5 d'octubre de 1929.
Estrena
Aquest dissabte 7 de novembre de 2009 a les 21.30 al Saló Catalunya de Sant Julià de Vilatorta, i també diumenge 8 de novembre a les 18.00 al mateix teatre. Després d’aquestes representacions es pretén fer una petita gira pels teatres de la comarca.
Repartiment
Guillem de Cal bandoler Valentí Martín
La filla del carmesí Agnès Santmartí
Carmesí Joan Bosch
Francisca delicada Carme Sala
Marta la dida Dolors Blanch
Pastor Joan Tortadès
L’hostalera Núria Gallart
Pere de l’hostal Josep Company
Bocamoll Josep Molist
Guinardell Joan Soler
El cavaller de rupià Eduard Mimoso
Salabret Adrià Rosell
La pinsana Carme Vilamala
L’embruixat de campins Joan Morera
La rosa del perdut Núria Moya
Calàndria Sílvia Badosa
Fra sebastianet Ramon Pou
Apuntadors: Dolors Roma, Anna Font
Maquillatge: Cristina Suñer
Vestuari: Anna Garcia
Escenografia - il•luminació: Joan Morera, Xevi Rosell, Jesús Solà, Lluís Badosa
Disseny cartell i música: Joan Soler
Del programa de mà
Ambientada al segle XVII, època de misèria fam i bandolers, a la plana de Vic ens trobem davant una obra Shakespeariana, autor que tant coneixia el mestre Sagarra, a on tots els vicis i baixes passions poden ser redimits per la tendresa de l’amor.
Situada en un hostal, una partida de lladres de camí, gent sense escrúpols ni moral, el cap, en Guillem, mig pagès mig bandoler, acaba d’heretà per la mort del seu pare una fabulosa herència. Amb una juguesca portada fins a les ultimes conseqüències, vol comprar per casar-se, la filla a un joglar que en aquells moments passaven pel poble.
La suma val la pena i el joglar prou miseriós no s’hi pensa en vendre-se-la.
En Guillem home de paraula però fart de tots els vicis i crims, anima a tirar endavant per despit o gosadia amb la juguesca, sense pensar que la santa ingenuïtat d’aquella noia, el farà redimir de la seva malvada condició.
Obra de fortes emocions, a on la por es retroba amb l’esperança, amb una època on la vida valia ben poc, i el patiment, l’odi, l’adulteri, el poder, l’ambició, l’enveja, l’ostentació, anaven de costat de la pobresa, el valor, la humilitat i l’honor.
La condició humana hi és ben reflectida, amb totes les seves misèries i joies, i amb un ventall tant ample de sentiments, amb una música que només Sagarra sap treure de les paraules, vers a vers, ens adonarem com l’amor pot anà configurant d’una manera gairebé màgica tot un entorn ple d’immundícia i criminalitat.
Diu l’autor: De totes les obres meves d’aleshores, La Filla del Carmesí és, al meu entendre, l’única que respira amb un pulmó francament teatral, i en la que el dramaturg i el poeta, arriben a un acord, sobre el tema de positiu interès humà. És per això que La filla del Carmesí ha perdurat més que les altres, tant en el meu afecte com en l’interès del públic.
Esperant retrobar-nos com sempre, i ésser dignes de la vostra confiança, una forta abraçada de part de tot l’elenc.
Lluís Badosa, Director
Currículum de VILATORTA TEATRE
VILATORTA TEATRE és el grup de teatre de Sant Julià de Vilatorta (Osona). L’entitat nasqué l’any 1980 —l’any 2006 va celebrar el seu 25è aniversari— heretant en certa manera una tradició teatral que ja venia d’antic al poble de Sant Julià, amb representacions regulars al Saló Catalunya, reconvertit el 1989 en teatre municipal i seu del grup.
VILATORTA TEATRE ha estat dirigit per Josep M. Rifà i Lluís Badosa, en dues etapes clarament diferenciades. L’any 1992 guanyà el concurs de TVO “La clau i el duro” i ha participat en intercanvis amb altres grups amateurs dels països catalans, fins i tot amb un grup de teatre menorquí. També col•labora amb altres entitats de la comarca. Per exemple, l’any 2005 s’encarregà de la performance prèvia al festival Julius organitzat pel Cine Club Vic. Actualment aglutina un grup d’integrants regular i des de sempre ha acollit a les persones de Sant Julià amb inquietuds teatrals.
D’entre l’extens repertori interpretat per VILATORTA TEATRE durant aquests 25 anys cal destacar, sota la direcció de Josep M. Rifà: Un pagès de Barcelona (V. Porta i Rosés), D’aquesta aigua no en beuré (Josep M. Folch i Torres), El Cafè de la Marina (Josep M. de Sagarra) i La Pepa maca (C. Mantua).
Sota la direcció de Lluís Badosa: Lo incendi d’Hostalrich (Bartumeu Carcassona), Aquí no paga ni déu! (Dario Fo), El vell albrit (Benito Pérez Galdós); Revolta de bruixes (J. M. Benet i Jornet), Políticament incorrecte (Ray Cooney), Draps bruts (Aleix Puiggalí), L’estranya parella (Neil Simon), Don Jaume el Conqueridor (Frederic Soler, Serafí Pitarra), Els jocs florals de Can prosa (Santiago Russinyol), Homes i No (Manuel de Pedrolo), Mort accidental d’un anarquista (Dario Fo) i finalment l’obra que us presentem: La filla del Carmesí, de Josep Maria de Sagarra, un muntatge d’un registre completament diferent respectes les obres immediatament anteriors.
