Antoni Cornudella, Pere Casals i Josep Ramírez,durant la presentació de l'estudi. Foto: Catpress
Un 35% de les persones que l'any 2010 van acabar estudis de formació professional a la Catalunya Central tenia feina entre sis i nou mesos després, i un 22% compaginava la feina amb uns altres estudis. Aquests són els resultats de l'inform sobre inserció laboral dels ensenyaments professionals corresponent al 2011 i que elaboren conjuntament el Consell de Cambres de Catalunya i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Les dades corresponents a la Catalunya Central (Bages, Berguedà, Anoia, Osona i Solsonès) posen de manifest que aquestes comarques tenen un índex d'inserció laboral més alt que el conjunt de Catalunya, en què el grup de persones amb feina representa el 30% i el que compagina feina i estudis el 16%.
L'estudi constata la bona salut de la formació professional. Els graduats, tot i els efectes de la crisi econòmica en el mercat de treball, tenen uns índexs d'inserció laboral bons. A més, cal tenir en compte que el nombre de graduats en formació professional s'ha anat incrementant any rere any i que, al mateix moment, el nombre de llocs de treball potencials ha disminuït. Els bons resultats d'aquest estudi indiquen que la formació professional respon adequadament a les necessitats de les empreses i ofereix garanties d'ocupabilitat a les persones que l'estudien.
Baix nivell d'atur
El grup de persones que busca feina és el 12% del total de graduats de la Catalunya Central i el 13% de Catalunya. Per contra, a les comarques centrals es registren nivells més baixos de titulats que decideixen continuar estudiant. Són el 31% del total, mentre que a Catalunya arriben fins al 39%. Es tracta d'uns índexs d'inserció laboral especialment bons si es té en compte que en el moment de fer l'enquesta la taxa d'atur entre els joves de 16 a 24 anys era del 43%.
L'estudi posa de manifest les diferències entre els graduats en funció del nivell d'estudis. Dels graduats en cicles formatius de grau mitjà treballa el 28%, estudia i treballa el 21%, continua estudiant el 36% i busca feina el 15%. Entre els titulats en cicles formatius de grau superior, un 43% treballa, un 22% estudia i treballa, un 26% continua estudiant i només un 9% busca feina. Pel que fa als programes de qualificació professional inicial (PQPI), adreçats a alumnes de 16 anys que no han superat l'ESO, un 18% treballa, un 9% estudia i treballa, un 53% continua estudiant i un 21% busca feina. Val a dir que aquest programa formatiu permet fer una prova d'accés per cursar, l'any següent, un cicle formatiu de grau mitjà, motiu pel qual el percentatge de titulats que continua estudiant és el més nombrós.
Un dels punts a destacar és que un 70% dels graduats que treballa ho fa en una feina directament relacionada amb els estudis cursats. Una xifra que és més gran que la mitjana catalana, en què se situa al voltant del 67%. Dels titulats que continuen els seus estudis, la majoria dels que ha superat un PQPI opta per un cicle formatiu de grau mitjà (47%) o bé pel curs de graduat en ESO (25%); un 63% dels que han acabat un cicle formatiu de grau mitjà fa el curs de preparació per a la prova d'accés a grau superior, mentre que un 74% dels titulats en grau superior i que vol continuar estudiant opta per estudis universitaris.
Per famílies professionals, les que tenen un nivell més alt d'inserció laboral són les de fabricació mecànica i serveis socioculturals i a la comunitat, en què la suma dels graduats que treballen o bé que estudien i treballen supera el 70% del total. A la banda baixa, trobem els estudis d'edificació i obra civil i comerç i màrqueting, en què l'índex d'inserció laboral no arriba al 40%. Pel que fa a les famílies professionals que tenen uns valors més elevats de titulats buscant feina hi ha les d'imatge personal, comerç i màrqueting i sanitat. Entre les que tenen menys persones a l'atur hi ha les de fabricació mecànica i activitats físiques i esportives, en què el grup de persones que busquen feina no arriba al 5%.
La borsa de treball dels centres, eina per trobar feina
L'informe també analitza els mètodes per trobar feina. En aquest sentit, les principals vies que han utilitzat els titulats són la borsa de treball dels centres, les empreses de treball temporal, l'enviament de currículums i la resposta a anuncis de feina. També són importants els contactes personals. La creació d'una empresa pròpia és una opció molt poc rellevant per la que han optat menys del 5% dels titulats amb feina.
Pel que fa a les condicions laborals dels graduats que treballen, més del 50% ho fa amb un contracte temporal. Malgrat tot, els valors de la contractació indefinida són molt notables i se situen al voltant del 30%. El nivell salarial mitjà és d'entre 900 i 1.200 euros i s'observa una relació directa entre el nivell de qualificació i el nivell salarial (a més qualificació, més salari, i viceversa). L'estudi ha permès constatar, però, que els graduats de la Catalunya Central tenen, en conjunt, uns nivells salarials inferiors respecte al global de Catalunya.
L'estudi està fet sobre un total de 1.591 persones de 20 centres d'ensenyament de les comarques centrals (Bages, Berguedà, Anoia, Osona i Solsonès). D'aquest univers, 828 són graduats de nivell mitjà, 779 de nivell superior i 216 de programes de qualificació professional inicial (PQPI). Els titulats van acabar els estudis el curs 2009-2010 i l'enquesta va fer-se entre sis i nou mesos després.
