Jordi Cuminal va definir, en la seva intervenció, la joventut com "una etapa molt important de la vida, que cada cop és més llarga i que conforma en molts sentits la forma de ser de l'etapa adulta". El secretari de la JNC va reivindicar que la joventut no és només el futur, sinó també el present i que "ara com ara presenta una característica generalitzada: la precarietat i els problemes d'emancipació, així com l'assumpció per part dels joves que no ens toqui ocupar espais de responsabilitat".
Aquesta situació precària provoca que els joves no s'impliquin ni socialment ni políticament, per la qual cosa s'ha d'intentar vincular d'alguna manera els joves en la participació i també en la política, ja que es tendeix a caure en l'individualisme. Segons Cuminal, "s'han fet bones polítiques en molts sentits, com el lleure, els valors i la cultura, però cal també autocrítica del què s'ha fet", a part que "les regidories i els ens dedicats a la joventut haurien de tenir més poder de decisió".
Tot i aquesta situació negativa, Cuminal va afegir que cal tenir una visió optimista de cara al futur en la implicació dels joves i la fortalesa de les entitats de joves. També va afirmar que hi ha gent jove associada que treballa per solucionar els problemes i millorar la situació dels joves.
Pep Vila va destacar que hi havia una manca de creativitat alhora de buscar solucions per a la situació dels joves en general. Segons Vila, "cal incidir a les escoles, en nens petits; cal prevenció i també implicació a nivells més locals, fins i tot a nivell de barri, per crear polítiques més pròximes". Vila va plantejar la petició dels joves de Vic de tenir un local per ells. També va destacar que "un ajuntament ha de treballar per tal que el jove se senti escoltat".
Jordi Barrera, per la seva banda, va afirmar que "el jove és vist com una despesa i s'ha de veure com una inversió" i que "hi ha una desconnexió entre la política i els joves". També va destacar la dificultat que suposa fer polítiques per joves, donada l'heterogeneïtat del collectiu. Finalment, va afirmar que "els impediments bàsics per a la millora de la situació dels joves i de les polítiques de joventut són eminentment econòmics".
Al torn de debat van ressorgir temes com la dificultat d'accedir a l'habitatge i a la feina, que no es van detectar a Vic en una situació tan precària com en d'altres llocs de Catalunya. La immigració tampoc es va veure com un problema. També es va parlar de la incidència que s'ha de tenir en l'educació a les escoles, al carrer i als entorns on es mouen els joves.
Un concepte que va prendre força va estar la idea de què els ajuntaments han de fer polítiques i accions pels joves, però els joves també han de moure's, per obtenir un projecte de vida lligat a la ciutat. En aquest sentit, i reprenent el tema assenyalat per Pep Vila, hi va haver consens en la reclamació i la necessitat de l'existència d'un centre o espai per als joves a la ciutat.
Finalment, el debat va derivar cap a la necessitat de fomentar la responsabilitat dels joves i la cultura de l'esforç, element que va servir de conclusió final.
