Narcís Suriñach s'estrena com a novel·lista: «A tocar del cel»

A la postguerra, un jove de la Gleva fuig al Brasil suplantant la seva identitat amb la de la víctima d'un accident de trànsit.

Publicat el 19 d’abril de 2013 a les 18:50
Nascut a la Gleva el 1935, Narcís Suriñach és un osonenc que, després de passar molts anys en el món de l'empresa a Amèrica, i d'haver-se iniciat en el camp de l'assaig i les memòries personals, acaba de fer el seu salt al gènere novel·lístic amb la publicació de A tocar del cel.

Inspirat en un cas real ocorregut a Conanglell, es tracta d'un relat que arrenca d'un fet insòlit: un jove de la Gleva intercanvia la seva documentació amb la d'un desconegut, víctima d'un accident de trànsit, per poder aconseguir una nova identitat amb la qual viatjarà a Amèrica, construint una segona vida lluny de la grisor i la repressió de la postguerra a Catalunya.

En els primers capítols es presenta el clima de control social extrem que es vivia a la comarca arran de la victòria franquista a la Guerra Civil. Hi ha episodis que, tot i que narrats com a novel·la, de ben segur que permetran als lectors establir paral·lelismes amb casos i persones reals d'aquella època: els mals records de l'escola, les tensions entre amos i masovers, la misèria d'una sexualitat clandestina o la mort en estranyes circumstàncies d'un treballador anarquista, són episodis que il·lustren la terrible "claustrofòbia" que ofegava el protagonista, en Joan Pujol Codina.

Un cúmul de coincidències permetran que en Joan Pujol i Codina es converteixi en el difunt Manuel Pereira i Merelles, que agafa corrents el tren a Manlleu, l'estació més propera a l'atropellament, arriba a Barcelona i des d'allà s'embarca cap al Brasil.  Tota una nova vida s'obria davant del protagonista.

Una vida que, tanmateix, per exòtics que siguin els escenaris llatinoamericans i diverses siguin les companyies i les experiències, no pot oblidar els orígens. Així, quan comprova l'abundància de peix "tan bo" als mercats de la Martinica,  el protagonista no pot menys "que somriure, recordant que allà a la Gleva, l'únic peix de mar que havia menjat era una pesseta de sardina que havíem comprat en Tarcisi i jo, molts anys enrere, a un home que pujava de Vic, la capital de la Plana, amb una caixa penjada darrera una bicicleta i que cridava Marcaribú! Sardina viva!".

El llibre, amb una extensió de 310 pàgines, ha estat publicat per l'editorial 3Quartans.

- Veure vídeos de Narcís Suriñach a "Memoro", el Banc de la Memòria.
- Més info del llibre al web de l'editorial.