Junt amb aquesta idea-força, Vila ha insistit amb molta contundència en la voluntat de mantenir Vic com a punt de referència de la Catalunya que vol mantenir la seva identitat i no pas dissoldre's dins l'àrea metropolitana de Barcelona. La Universitat hauria de ser, segons l'alcalde, l'eina bàsica per sostenir aquest projecte, que aspira a una capitalitat de la Catalunya interior.
L’alcalde va iniciar el seu discurs amb una declaració de principis: “Governar és compartir. Volem governar d’acord amb el que la ciutadania vol”. No es va fer esperar per sortir al pas de la Plataforma per Catalunya, recordant que en les darreres eleccions Vic estava vivint “una forta crisi institucional” que va obrir espai per a una “plataforma oportunista” que va aprofitar la “desafecció” que patien molts vigatans envers els afers públics.
Després de comparar aquesta plataforma amb d’altres grups independents que havien existit a Vic en èpoques democràtiques anteriors, Vila va alertar que aquesta opció “és més greu”, perquè es vol aprofitar d’una profunda crisi social i econòmica i, per tant, “hem de treballar per tornar l’afecció a la política i als partits polítics a la societat vigatana”. L'alcalde va cridar els ciutadans a no deixar-se enganyar "pels que diuen que passen coses que no passen", i va mostrar-se disposat a combatre "els rumors que es fan córrer amb males intencions".
Les fites d’ordre personal i col•lectiu que haurien de marcar el camí d’aquesta recuperació serien, en paraules de l’alcalde, que va citar un recent conferència de Salvador Cardús a l’Aula de la Gent Gran, “ser proactius en èpoques de crisi per afrontar i resoldre els problemes a la màxima velocitat possible; pensar en el país i en la ciutat per ella mateixa, sense subordinar-la a comparacions permanents amb d’altres; reconèixer que haurem de tenir més deures que drets, i creure que el futur és en l’evolució de la pròpia identitat.
El gruix de la intervenció de l’alcalde de Vic va consistir en remarcar que les persones són la prioritat essencial de totes les polítiques de la ciutat: “No fem urbanisme perquè els llocs quedin bonics, sinó perquè les actuacions que s’hi fan siguin útils a les persones que hi viuen”.
Així, Vila es va estendre en una repassada molt a fons de la política de col•laboració municipal amb les entitats solidàries i assistencials, culturals i esportives, que auxilien les persones amb necessitats, i les que a través de l’esport i de la cultura formen la infància i la joventut en els valors del civisme i la democràcia, pràctiques en les quals va definir Vic com una ciutat capdavantera.
En el tema lingüístic, va destacar una entitat “que m’entusiasma, i que és el Consorci de Normalització Lingüística, format per unes persones especials que fan una tasca especial de cohesió, ensenyant als ciutadans vinguts de fora que també poden parlar en català i estimar la nostra cultura”. També va tenir paraules de lloança per a l’Escola Estel, la Fundació Embat i el Banc d’Aliments.
En polítiques d’habitatge, va donar la dada que l’empresa pública Adigsa havia mantingut buits 52 dels 260 pisos que posseeix a Vic, i que “ningú no tenia cura d’omplir”, mentre hi havia 400 demandes pendents. En aquesta direcció, va informar que totes les famílies monoparentals que ho han sol•licitat, ja tenen habitatge, i que aquest juliol en tindran totes les persones grans: “Volem que la gent de la ciutat visqui bé, estigui ben atesa i sigui el màxim de feliç possible”.
En polítiques socials, doncs, va quedar clar que l’estratègia consisteix en situar-les en primera línia de l’acció de govern per tal d’aixecar una mena de “cordó sanitari” –sense esmentar-lo directament- a l’entorn de la Plataforma d’Anglada, per impedir que aquesta opció pugui progressar a base d’explotar l’entorn de crisi econòmica i social que afecta la comarca i el país.
Vic vol les capitalitats
La segona gran àrea que va omplir el balanç de dos anys de govern del tripartit CiU-PSC-ERC va ser la política de territori, portes enfora de la ciutat i de la comarca: “Vic sempre ha estat capital. Lluitarem per la capitalitat”. Reconeixent les dificultats de tirar endavant el projecte de ciutats en xarxa de la Catalunya interior, Vila va alertar, com és habitual en el seu argumentari, sobre la pressió de l’àrea metropolitana, “que va desdibuixant les identitats de les ciutats”, i va posar com a exemple Granollers “que ja ha perdut la seva capacitat d’influir en el país, però això Vic –que era coneguda com la “Capital de la Muntanya”-no s’ho pot permetre”. Va definir l’opció vigatana com un “projecte rural, de pagès, també obert a la modernitat i a les noves tecnologies, amb un fort suport al comerç, perquè la capitalitat de Vic la va fer el comerç de la pagesia que es venia a trobar aquí”.
Manresa, cap a l’àrea metropolitana?
Un angle d’anàlisi nou d’aquest tema va consistir en apuntar que si renuncia a liderar la Catalunya interior, “Manresa potser al final decidirà ser de l’anella metropolitana, però nosaltres no”. Vila va assenyalar que en la seva entrevista de la setmana passada havia vist l’alcalde de la capital del Bages molt predisposat a treballar amb Vic i compartir capitalitats, “però després tothom se li ha tirat al damunt” des de Manresa mateix.
Tanmateix, va refermar el seu convenciment que “tirarem endavant la Catalunya interior, amb ciutats treballant plegades, i la clau de tot serà la Universitat”, a la qual lli va garantir el suport, obrint-ne els òrgans de govern, i “ella ens tornarà l’aposta en forma de refermar la nostra capitalitat”.
Endeutament al màxim per salvar llocs de treball
D’altres aspectes tractats amb menys en profunditat van ser els de caràcter econòmic i urbanístic, que ja havien estat molt detallats pels regidors de l’equip de govern en les sessions de balanç de mitja legislatura que s’han celebrat en els darrers dies de forma monogràfica al Temple Romà.
L’Ajuntament forçarà l’endeutament pràcticament fins al límit del 110% -va parlar del 107%- per donar feina i salvar llocs de treball, com s’ha fet amb les concessions a 18 empreses per participar en els plans d’inversions locals.
Vic serà dels pocs ajuntaments que conserven els projectes dels nous barris creats per les ARE, com el del Graell, “gràcies al qual tindrem uns bons equipaments a la zona, però evitant que sigui el ghetto que projectava la Generalitat”. En aquest punt va anunciar que els habitatges i serveis d’aquest nou barri disposaran d’energia procedent d’una central de biomassa que s’hi construirà, sense emissions de CO2, “i ajudant a la lluita contra el canvi climàtic”. Amb el POUM, que s’aprovarà “consensuadament i de bon grat per tothom”, Vic tindrà un urbanisme ”amable i cohesionat, que no despenjarà cap barri”.
En matèria econòmica, l’alcalde va avançar que la construcció de la nova illa càrnia industrial del Bruguer, podria situar Vic com “la primera potència exportadora de carn d’Europa”, seguint la línia de l’actual illa càrnia, “que ja ens va posar com a líders a l’Estat espanyol”.
La nova reorganització de la Guàrdia Urbana, segons Vila d’Abadal, posa aquest cos al servei de les persones i reforça la seguretat ciutadana, perquè “quan la gent se sent insegura pateix, viu neguitejada. i no és lliure”.
Un alcalde més segur, un govern més cohesionat
El discurs de l’alcalde va gaudir d’un llarg aplaudiment, més llarg de l’habitual en aquests casos. A les primeres files de la sala, hi havia gran part dels regidors de la ciutat i alcaldes de municipis veïns com els de Calldetenes i Gurb, així com molts directius d’entitats i institucions locals i comarcals. El president de la delegació de la Cabra de Comerç, Oriol Guixà, i el director general de Caixa Manlleu, eren presents a l’acte.
En aquesta compareixença, l’alcalde va mostrar signes d’una tranquil•litat i maduresa molt més sòlides que en el precedent que va ser l’acte dels primers cent dies de govern, la tardor de 2007. Una part substancial de les operacions econòmiques i urbanístiques anunciades aleshores estan tirant endavant, mercès també a les inversions i ajuts exteriors que Vic ha pogut aixecar, i pels quals va tenir paraules d’agraïments cap a l’acció de Duran i Lleida i Sánchez Llibre davant els ministeris de la metròpoli espanyola, i també pel suport rebut del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i del president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué.
A la sortida de l’acte, alguns regidors de l’oposició comentaven a osona.com que l’alcalde no havia dit res que no se sabés i que no fos previsible, cosa probablement certa. Tanmateix, ningú no esperava que l’acte servís per a fer cap revelació fenomenal.
Aquesta compareixença de Vila hauria de ser interpretada com una peça més en la nova arquitectura institucional i comunicativa de l’etapa post-Codina, en què el govern municipal vol compartir informació i mantenir unes posicions molt properes als distints sectors de la societat vigatana. Tot això en la perspectiva de recuperar un protagonisme municipal que havia decaigut i que havia obert la porta a un difícil panorama d’incertesa política i social.
Al mateix temps, l’alcaldia reforça el seu lideratge i cohesiona el govern de coalició, malgrat les trifulques que a petita escala rebroten de tant en tant entre els seus components, degudes quasi sempre a la distribució del pressupost i la despesa entre els distints departaments. Després de l’acte de balanç de legislatura, tot semblaria indicar que el tripartit vigatà té la situació força controlada i que la seva unitat pot arribar sense massa patiments fins al final de legislatura. / M. M.
