Avui fa un any. Avui fa un any agafava un tren amb companys d'Esquerra Republicana de Vic per anar a Madrid. Avui fa un any estava davant del Tribunal Constitucional esperant que la Marta entrés a declarar per justificar-se davant d'uns jutges només pel sol fet d'haver-nos deixat votar el dia 1 d'Octubre. Avui fa un any i recordo la sensació d'injustícia i de ràbia. Avui fa un any vaig veure entrar a declarar la Dolors i la Carme, en Rull, en Turull i en Romeva mentre se'm feia un nus al coll. Avui fa un any vaig pensar: "I la Marta on és?". Avui fa un any tenia el cor encongit perquè sabia que les coses anaven molt mal "dades".

I de cop, tot va canviar. Em diuen: "La Marta ja és a lloc". Què vol dir que ja és a lloc? On és? Amb qui està? Com ha marxat? Quan la podré veure? Preguntes que em voltaven pel cap buscant respostes que no trobava. Les llàgrimes em van començar a regalimar per les galtes i es tenyien del vermell de la ràbia. Després, tot es va precipitar. La Marta havia emprès el camí de l'exili perquè un estat antidemocràtic i despòtic li demanava presó preventiva per deixar exercir el dret d'expressió a totes les catalanes i catalans.

Em falten paraules per expressar tots els sentiments que s'amuntegaven: tristesa, ràbia, por, angoixa, incertesa... Emocions que gestionava entre trucada i trucada de les amigues, dels companys de partit, de la família, de companys d'altres partits de Vic. Era dolor que es propagava entre persones molt properes a la Marta i a Vic, però també en persones allunyades, que sentien també, aquesta cruel injustícia.

I el moment de tornar a Vic va arribar. Va ser un dia molt trist i de moltes llàgrimes. Em vaig jurar i perjurar que aquelles llàgrimes es convertirien en força i la força en energia per lluitar incansablement perquè la Marta tornés a casa.

Per mi la Marta no és tan sols la secretària general del meu partit. Per mi, la Marta és la representació del Republicanisme en majúscules; per mi, la Marta és la defensa del feminisme des de la trinxera; per mi, la Marta és el clar exemple de transparència i humilitat; per mi, la Marta és la definició perfecta de servei al país; per mi, la Marta és la representació i la lluita de molts més valors i ideals que comparteixo i defenso, però sobretot, sobretot, per mi, la Marta és una gran mare i una gran amiga.

Avui fa un any que no podem fer tot allò que fèiem abans i que tu i jo sabem. Però, amiga, malgrat la distància, et sento a prop, com sempre, i em conjuro a seguir lluitant per tu i per la teva família perquè al més aviat possible ens podem tornar a abraçar al bell mig de la plaça de Vic.