A la cartoteca de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya tenen un mapa cartografiat de l'any 1919 titulat "Divisió de Catalunya en vegueries segons el mapa editat en francès per G.Walk en el segle XVII o XVIII".  El mapa divideix Catalunya en 15 vegueries, tres menys de les que contemplava la primera divisió territorial, establerta l'any 1304.

Al llarg del temps, el nostre territori s'ha agrupat i desagrupat unes quantes vegades, i els criteris han variat segons els interessos polítics de cada moment. Curiosament, la novena vegueria d'aquest mapa, la vegueria de Vic, després de més de set segles i unes quantes reorganitzacions territorials, coincideix gairebé amb la nostra comarca actual, Osona, amb l'exclusió del Lluçanès llavors ja considerat sots-vegueria, encara que no de Vic sinó de Berga.

La divisió territorial en vegueries va perdurar més de cinc-cents anys i no va ser fins al 1720, com a conseqüència del Decret de Nova Planta (1716), que les històriques vegueries van ser substituïdes pels 12 corregiments. La nova organització va unir vegueries per reduir demarcacions i va ser així com el corregiment número 4 o corregiment de Vic va ampliar els seus límits estenent-se des del Montseny fins al Pirineu, agrupant les antigues vegueries de Vic, Camprodon, Olot i la vall de Bianya i el Ripollès.  Alhora, la nova organització en corregiments va eliminar algunes sots-vegueries com el Moianès i el Lluçanès. I aquests van ser els límits administratius fins l'any 1833, quan la regent Maria Cristina els va suprimir per imposar les quatre divisions provincials actuals: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Entre mig, van haver-hi diferents intents per part del règim napoleònic, el més important l'any 1812, en plena Guerra del Francès, d'adaptar el model de la Revolució amb l'objectiu d'annexar-se Catalunya, dividint-la en quatre departaments. L'antic corregiment número 4 o de Vic quedava inclòs dins l'anomenat Departament del Ter,  que coincidia força amb l'actual província de Girona. Com a resposta, l'any 1813 la Diputació de Catalunya va encarregar el primer projecte de divisió territorial amb el que es van constituir els 24 partits judicials. Anys més tard aquest model serviria per a la divisió territorial del 1936.

Un segle més tard, l'any 1919, sota l'encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya, el Servei Geogràfic va elaborar un avantprojecte de la divisió administrativa. El projecte estructurava el territori en 15 zones definides a partir de les "comarques naturals o històriques catalanes" donant a cadascuna d'aquestes 15 zones una capital. La zona número 3 era l'àrea d'influència de Vic, constituïda per 85 ajuntaments, i agrupava els territoris naturals de la plana de Vic, el Ripollès i La Muntanya (nom que batejava la part més occidental de la Garrotxa, incloent-hi Olot). Una vegada més, el Lluçanès es tornava a emmarcar dins la zona veïna, la zona número 6, amb el Pla del Bages, el Berguedà, Solsona i Cardona. I el Moianès amb el Vallès Occidental, a la zona número 5. Finalment, aquest avantprojecte no va reeixir, mantenint  les funcions de les diputacions provincials del 1833.

No va ser fins l'octubre de 1931 que el Consell Executiu de la Generalitat va engegar la “Ponència d'estudi de la Divisió Territorial”. Els criteris sota els quals es basaria la nova divisió serien el concepte popular i les àrees de mercat. Van fer una consulta a tots els ajuntaments amb tres preguntes: A quina comarca pertany el vostre poble? A quin indret aneu principalment a mercat? Aneu també a algun altre mercat? A partir d'aquests resultats es van elaborar dos mapes, i mentre que el que responia a la primera qüestió era poc clarificador, el mapa de les àrees de mercat era inequívoc. I així va ser com la proposta final va arribar el 1936 de la mà del mestre Pau Vila, i el decret de la Generalitat va establir la divisió de Catalunya en  38 comarques repartides en nou regions.

Aquells habitants que van respondre l'enquesta dient que Vic era el mercat on es dirigien pels seus intercanvis comercials, el qual estava com a màxim a una distància de mig dia en carro, són els que van posar els límits a la nostra comarca. I aquests nous límits deixaven fora la Garrotxa, durant segles lligada administrativament a Osona; massa lluny per anar a mercat. Però, què dirien si els hi demanéssim ara?

L'última proposta de divisió territorial és de l'any 1995, quan el Pla territorial general de Catalunya va definir set àmbits funcionals territorials per a l'organització dels serveis de la Generalitat. La proposta de l'anomenat Informe Roca (2000) sobre la nova organització territorial preveia sis vegueries i una sots-vegueria. El nou estatut d'autonomia del 2006 també preveu la creació de vegueries en substitució de les diputacions. En aquest nou mapa Osona deixa el seu vincle històric amb el Ripollès, com en l'anterior divisió va fer amb la Garrotxa, per unir-se al Bages i a les comarques de l'anomenada Catalunya Central.

Ara que ja no anem a mercat en carro i comprem telemàticament, quina és doncs l'àrea d'influència d'una ciutat? Us proposo estendre el mapa i encerclar l'espai que teniu a una hora en cotxe. Què tenim a una hora en cotxe de la nostra comarca? Cal replantejar els criteris per delimitar els territoris. I probablement també cal preguntar a la ciutadania de la mateixa manera que es va preguntar als ajuntaments l'any 1931.