Barcelona-Puigcerdà: el tren bala de Catalunya

02 de setembre de 2010

Segons va anunciar el conseller Joaquím Nadal fa uns dies, a partir d'aquest mes no solament tornen a funcionar els trens de rodalia amb tota normalitat, sinó que també tenim un semidirecte al dia que fa el recorregut Barcelona-Puigcerdà, i un altre igual que fa el mateix recorregut a la inversa. Aquests trens triguen, segons el conseller, entre 30 i 40 minuts menys del que trigaven fins ara a fer el mateix recorregut.

Aquest mes mateix, gràcies a aquesta notícia, el senyor Circumstàncies anirà a Puigcerdà a passar uns dies amb la seva família. Abans hi anava cada setembre, fins que l'any passat va canviar Puigcerdà per Madrid. Dit així pot semblar un canvi una mica bèstia, però té una raó de ser: el senyor, tip de passar mig dia al tren amb la dona remugant i les criatures neguitoses -perquè a les més de tres hores calia afegir-hi les aturades constants, els transbords i els canvis d'estació-, va fer els seus càlculs i es va adonar que, amb menys del que trigava a anar a la Cerdanya, podia arribar-se a Madrid sense aturar-se gaire i sense haver de canviar d'estació. L'únic inconvenient era el preu, però no es pot tenir tot i, a més, per vacances, el senyor Circumstàncies llança una mica la casa per la finestra, que després de treballar intensament tot l'any ja s'ho mereix. Per tres hores també hi havia València, però Madrid és més lluny i hi parlen castellà, que sempre queda més exòtic.

I, així, l'any passat va agafar l'AVE i se'n va anar a Madrid. No s'ho va passar tan bé com s'esperava perquè, encara que al tren s'hi estigués molt més còmode i hi fessin cine, va trobar que a la ciutat hi feia més calor que a Puigcerdà i, que, quan ell intentava parlar castellà, el miraven d'una manera estranya.

I ara que ha de tornar a marxar, es troba amb la notícia del tren ràpid cap a Puigcerdà.  Bufa, tu, quin luxe! Quin cop d'efecte! I quina impressió, tanta velocitat! El conseller Nadal no va dir si el tren s'aniria aturant pel camí o no, però això és el de menys. Si s'atura, el senyor Circumstàncies mirarà el paisatge, i seran uns instants nostàlgics de recordar el tren, tan lent, d’abans. Ara l'important és que, mentre el tren estigui en marxa, volarà, perquè aquest tren deu volar, que Puigcerdà és molt lluny i, per increïble que sembli, ara s'hi arriba en menys de tres hores! Segur que es tracta d'una prova experimental per acabar fent un TGV a la línia, una mena de tren bala a la catalana. I amb via única, tot un repte! Un tren català únic al món! Quins polítics que tenim, és que no sé per què ens queixem...