​Bastim l'alternativa

17 de desembre de 2018
Dimecres 12 de desembre l’Assemblea de Capgirem Vic vam presentar el manifest “Bastim l’Alternativa”. Una carta de presentació de cara a les eleccions municipals del proper 26 de maig on prenem el compromís de donar-ho tot per fer realitat una alternativa política per la ciutat de Vic. Ens comprometem a fer tot el possible per constituir el primer govern d’esquerres i rupturista de Vic. Una alternativa que, segurament, és més necessària que enlloc. Després de quaranta anys de governs conservadors, liderats per la mateixa formació política (abans CiU, ara PDECat i al maig segurament Crida Nacional), sembla evident que ni que sigui per airejar l’Ajuntament, és imprescindible. Treballem perquè es donin les condicions perquè aquest sigui un canvi amb un recorregut llarg i, alhora, clarament transformador.

La cohesió social és el principal repte de la ciutat i del país. Després de 10 anys de l'esclat de la bombolla financera i immobiliària, la desigualtat generada a partir d’un model polític, econòmic i social que és fonamentat en els privilegis d’uns pocs i la precarització de moltes s’ha vist incrementada i consolidada, també a Vic. Quaranta anys de governs neoliberals promovent i defensant aquest model fan que la lluita contra la desigualtat i la pobresa, i la construcció d’una ciutat cohesionada, esdevinguin una necessitat imperant.

Aquests tipus de desigualtats van ser aprofitades pel feixisme i el racisme per fer-se un lloc a l’Ajuntament. Alhora, i en el marc del procés d’autodeterminació que viu aquest trosset dels Països Catalans, han emergit nous actors polítics que basen tot el seu projecte en fer de la fragmentació entre independentistes i no independentistes una realitat social – per ara inexistent – que podria comportar conseqüències nefastes per a totes. Aquest és el projecte de Ciutadans, que de ben segur intentarà arrelar-lo a Vic. Malauradament, el poc que queda del PSC, ha decidit seguir aquesta deriva amb voluntat fragmentadora. És important, però, saber diferenciar entre cúpules polítiques i votants de partits. Que les elits explotin les desigualtats socials existents, per acumular poder, ens indica que les desigualtats han de ser la principal preocupació d’aquelles que desitgem una ciutat i un país lliures.

Així, més enllà de la qüestió democràtica d’airejar l’Ajuntament, aquest context accentua la necessitat d’un canvi cap a l’esquerra transformadora amb una clara voluntat cohesionadora. Aquesta és la proposta que hem presentat com a assemblea El compromís a constituir un govern que faci de la reivindicació social i nacional la brúixola de la seva acció política. Un govern que tingui l’1 i el 3 d’octubre de 2017, i la vaga feminista del passat 8 de març, com a referents de què fer i de com fer-ho. Un govern compromès amb la cultura d’arrel popular, que posi tots els equipaments culturals municipals a disposició de tota la ciutadania. Un govern que defensi l’educació pública, gratuïta i de qualitat, de l’escola bressol a la Universitat. Compromès amb l’economia social i el petit comerç, i que lluiti contra les grans superfícies i les franquícies d’un món globalitzat que precaritzen treballadores i despersonalitzen la ciutat. Compromès, indubtablement, amb el Mercat Municipal.

Un govern que aposti per models alternatius a la provisió de serveis públics, que lluiti per municipalitzar serveis bàsics com l’aigua, la recollida d’escombraries o els serveis funeraris. Un govern ecologista compromès a fer de Vic una ciutat molt més habitable, sostenible i ambientalment sana, que planti cara i plantegi alternatives a la nova fal·lera de creixement urbanístic. Compromès a deixar enrere la vella política de corbata i construir una altra manera de fer política basada en l’honestedat i el compromís amb la igualtat, amb limitació de mandats i l’abolició de tot tipus de privilegis. Un govern que entengui que les institucions són només una eina a disposició de la gent, mai l’objectiu, i on les persones que hi participin no aspirin a convertir-se en unes professionals més de la política. Un govern que posi a disposició de la gent mecanismes de participació directa i control i fiscalització sobre la seva gestió. Un govern que lluiti contra les desigualtats de gènere, classe i origen. Un govern antiracista i antifeixista. Un govern feminista. Un govern compromès a manar obeint la voluntat popular. Un govern que posi la vida i la llibertat al centre de la seva acció política.

Hem vist com la resta de força d’esquerres diuen voler governar. Amb una clara voluntat d’ocupar el centre, cap d’elles descarten tornar a governar amb la dreta. No compartim aquesta voluntat perquè sabem del cert que sempre que l’esquerra ha somiat amb el centre, s’ha acabat despertant a la dreta. I per mostra, el suport d’ICV-En Comú Podem Vic i el PSC a la facultat privada de medicina. Això fa del projecte de Capgirem Vic l'única garantia del canvi. Un projecte sempre obert a totes aquelles persones i col·lectius que vulguin treballar en aquest sentit. Tot està a disposició de l’assemblea, això és, de les persones que conformem el projecte, d’igual a igual. Perquè aquest canvi que desitgem només serà possible en la mesura que la ciutat de Vic hi aposti fermament. Això és, en la mesura que Capgirem esdevingui la primera força d’esquerres a Vic.

Per això és imprescindible que com a assemblea arribem a espais i col·lectius de la ciutat que sempre diem que ens hi sentim representades, però que en realitat ens costa molt d’arribar. Hem de fer molta autocrítica, i militar sense parar per revertir aquesta desconnexió que tenim, sovint, dels barris més desfavorits de la ciutat. Només així serem capaces d’assolir l’objectiu d’esdevenir la primera força d’esquerres, aquella que determinarà el futur govern de la ciutat, amb prou força per transformar la desigualtat present en cohesió social futura. Tenim feina, i la continuarem fent col·lectivament. Totes aquelles persones i col·lectius que ens identifiquem amb l’esquerra transformadora tenim l’obligació ètica de donar-ho tot per fer realitat aquest canvi polític a Vic. Ara ens toca a nosaltres.