Estirats panxa enlaire un vespre d'estiu, amb el cel i el cap serens, potser llavors ens sentirem, com mai, part de tot plegat. Ni cecs ni autistes, serem conscients de la diversitat que ens envolta, al cel i a la terra.

En un minimalista gra de pols en la immensitat d'estels i planetes, la vida de la Terra és excepcional. Moderadament rica, encara som a temps de salvaguardar-ne una part. Més enllà de l'extinció dels dinosaures, l'evolució i les variacions climàtiques hi han provocat canvis importants en les espècies de flora i fauna. L'activitat humana també hi ha transformat boscos i rius, sobretot d'ençà del descobriment de l'agricultura, al Neolític, durant la revolució industrial del segle XIX i, encara més, amb l'acceleració econòmica de la segona meitat del segle XX, que perdura.

La diversitat biològica o biodiversitat, el nombre de varietats d'éssers vius d'una àrea concreta i dels ambients on viuen, encara que no cotitzi a borsa, és un valor essencial. Sobren motius ètics, estètics, científics i, també, econòmics per conservar-la.

Els biòlegs ens imaginem la biodiversitat com un tapís maquíssim i extens, dinàmic i interconnectat. A escala microscòpica, observem, per exemple, els moviments circulars dels protozous filtradors d'algues, bacteris i protozous ben menuts. Estudiem la florida dels bolets i les orquídies, l'arribada de les angules, les tonyines o els rorquals a les costes, o albirem el pas d'estols de cigonyes, grues, corbs marins o aligots vespers del sud o el nord d'Europa. I moltes espècies més.

Si la biodiversitat d'un territori és elevada, la seva qualitat ambiental és bona. En canvi, si la biodiversitat hi és mínima, la qualitat i l'estat ecològic són dolents: la seva capacitat de recuperació, de resiliència, disminueix; i espècies que contenen o generen bens i serveis diversos, es perden.

Segons la Unió Internacional de Conservació de la Natura, més del 22 per cent de les espècies europees està en perill d'extinció, sobretot les espècies aquàtiques (el 59% dels mol·luscs d'aigua dolça, el 40% dels peixos i el 23% d'amfibis). El nostre país, part de l'anomenat hotspot Mediterrani, és un dels que conté més biodiversitat del planeta i més amenaçada. En lloc de fer com Donald Trump, ara es promou l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya. D'una manera o altra, ens hi posem?