El nou titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic ha demanat que li parlin en castellà i que tots els escrits que li presentin en aquestes dependències estiguin en llengua espanyola. La notícia, coneguda per Osona.com aquest febrer, ha causat perplexitat  i  indignació a molta gent. Ja hi tornem a ser! Un cop més ens trobem davant d’un cas de discriminació lingüística en què es vulneren els drets individuals dels ciutadans catalanoparlants que veuen privat l’ús de la seva llengua en un servei públic com la justícia.

Malauradament el cas del jutjat de Vic no és cap anècdota. També l’expresident del Barça Joan Laporta ha topat amb el mateix problema quan estava declarant en català a Barcelona en un judici. Així mateix, la Plataforma per la Llengua va presentar al gener a Ginebra, a l’Universal Periodic Review de l’ONU, l’informe "The Catalan case" que conté desenes de denúncies de situacions que atempten contra els drets lingüístics dels catalans.

La majoria de casos de manca de respecte cap a la llengua pròpia a Catalunya solen produir-se perquè alts funcionaris, policies, jutges i guàrdies civils no toleren que un ciutadà faci servir un idioma que -diguem-ho clar- sovint menyspreen i detesten. S’han documentat fets increïbles. Una parella de nuvis catalans va demanar de casar-se en català a Badalona, els contraents van desplaçar-se de Madrid a Badalona i quan la seva petició teòricament havia estat acceptada, el responsable del Registre Civil -que sabia parlar-lo- s’hi va negar en rodó davant la sorpresa de tots els convidats en el moment d’iniciar la cerimònia.

Mentrestant, les plataformes espanyolistes de l’estil de Convivència Cívica Catalana -poperes a Ciudadanos en els seus plantejaments- callen. Si el seu argumentari fos de veritat la llibertat i la no imposició lingüística, ¿no creuen que, per coherència, haurien de reprovar que un jutge de Vic no accepti el català? Si tant pregonen el bilingüisme efectiu i la llibertat d’elecció de l’idioma sense preferències ni marginacions, ¿per què no s’alarmen si els ciutadans no podem escollir lliurement de quina manera ens adrecem al jutjat?

Aquests sectors ultres més intolerants han incorporat la idea que el català és quelcom prescindible o “aldeano” , en paraules seves.  Defensen, amb tota la barra del món, que un jutge polit i posat que tant ha estudiat i tantes oposicions ha hagut de passar no pot perdre el temps, segons ells, amb una llengua “vernácula” o de segona. “Noquear al catalán y devolverlo a las masías”, és la seva màxima insultant. La màxima d’aquells que pretenen aconseguir anorrear el català i acabar la feina de Franco.

¿De veres sa senyoria és incapaç d’entendre la llengua catalana si treballa a Vic? Ningú li demana que s’expressi en català; només que respecti els altres. ¿Un jutge ha de tenir menys coneixements de català que un alumne de primària? És un tipus d’analfabetisme estrany -pel que fa al català-, que  existeix a casa nostra.