La reforma laboral proposada pel Govern espanyol ha fet que els sindicats es mobilitzessin amb tota mena de protestes i, fins i tot, una vaga general. És obvi que, en plena crisi, alguna cosa cosa calia fer per posar-se al dia econòmicament parlant, tot i que probablement una altra mena de reforma hauria estat menys polèmica i segurament més encertada. Però el cas és que hi ha reforma i hi ha protestes.


Tanmateix, és evident que els sindicats tenen un problema: si es queixen massa, potser fan caure un govern dit d'esquerres -no discutirem terminologies, ara- perquè pugin a ocupar el tron els dits de dretes. I vade retro, satanas! Això sí que no. Natura mana, els sindicats es fan amb els governs d'esquerres, uns i altres es complementen com un matrimoni potser mal avingut, però, en el fons, més o menys feliç.


Al senyor Circumstàncies, que és més llarg que un dia sense pa, li agrada imaginar-se, en aquestes hores prèvies a la tan temuda reforma, les converses entre sindicats i Govern espanyol. Segur que són converses semblants a les que ell manté amb la seva dona, allò de voler i doler, allò de disparar una mica però vigilant de no ferir de mort el contrincant, allò d'arribar als pactes que calgui per continuar la unió que un dia tots dos es van prometre eterna. El senyor Circumstàncies s'imagina els sindicats amb el cor trencat lamentant-se entre llàgrimes, “Per què ens fas això, ZP? No t'hem demostrat prou que t'estimem?” I en ZP, des de la cuina, contestant amb la paella ben agafada pel mànec: “Doncs porteu-vos bé i no em poseu en evidència!”. Se'ls imagina en la següent escena, al sofà, agafant-se les mans, i mirant-se als ulls. I els sindicats dient: “Nosaltres hem de protestar per força, però no pateixis, no demanarem mai la teva dimissió, pactarem serveis mínims generosos a les vagues i mirarem de contenir els piquets” I la contesta d’en ZP, del tot estovat i amb els ulls molls, “Doncs jo faré veure que cedeixo en alguna cosa.” I els sindicats, emocionats: “Oh, gràcies!”. I en ZP: “Ep, però no serà immediat... i serà poqueta cosa, eh? Que, si no, encara descobriran que som parella de fet!”

La següent escena segurament és al llit, com en el cas del senyor Circumstàncies amb la seva dona. Però d'això no en parlarem. Millor creure en ingènues escenes de sofà per a les converses entre els agents socials i les altes esferes polítiques. És més elegant i més bonic.