Ja ha passat prou temps d’ençà del 27-S, però sembla que els dirigents d’Unió encara no s’han adonat de la seva patacada electoral. Si analitzem amb fredor els resultats, és sorprenent que no hi hagi dimissions de pes, ni autocrítica ni que ningú dins del partit democratacristià admeti, sense embuts, que cal corregir el rumb equivocat. El seu fracàs és, encara més greu, a la comarca d’Osona ja que, en teoria, Vic ha estat durant molt de temps una plaça forta d’Unió.

El candidat d’Unió, Ramon Espadaler, no ha sabut aprofitar ni tan sols la seva condició de vigatà per esgarrapar algun vot més a casa. A Vic, Unió ha tret el 2,88% del vots, un percentatge molt similar a la resta de Catalunya amb el 2,51% dels sufragis. Això sobta ja que és sabut que la majoria de caps de llista solen obtenir, a proporció, més suports al seu municipi d’origen que a la resta del país. Per exemple, Joaquim Nadal arrossegava una part significativa de l’electorat de Girona quan era el presidenciable del PSC; Adolfo Suárez, del Centre Democràtic i Social, triomfava a Àvila; Julio Anguita, d’Esquerra Unida, a Còrdova, i podria seguir.  

En canvi, l’exconseller Ramon Espadaler ha recollit 606 tristos vots a Vic que, al costat dels 14.032 vots de Junts pel Sí, són una xifra ridícula. Ignoro quants militants té Unió a Vic, però em fa l’efecte que només han votat els qui tenen carnet, els seus familiars i poca cosa més. Unes dades prou diferents als resultats d’altres candidats als seus pobles. Per exemple, el cantant Lluís Llach, de Junts pel Sí, ha aconseguit el 84% dels vots a Parlavà, on està empadronat, i el 71% a Verges, on va néixer. D’altra banda, Junts pel Sí ha guanyat a Sant Vicenç dels Horts, gràcies probablement, al fet que Oriol Junqueras en sigui el seu alcalde.

No és veritat, per tant, el refrany que diu que ningú és profeta a la seva terra. Més aviat, el que passa és que Unió ha viscut sempre a remolc de Convergència, gairebé de renda. Unió ha creat un núvol de fum que no s’ajusta a la realitat. El miratge també ha existit a Vic. El fet que la capital d’Osona hagi tingut, des de la recuperació de la democràcia, alguns alcaldes carismàtics d’Unió no significa que els democratacristians comptin amb cap suport sòlid a la plana ni a la ciutat dels sants. A Torelló han tret el 2,16% dels vots i a Manlleu el 2,06%. Ni la presència del mitificat Jacint Codina a les llistes d’Unió a les eleccions al Parlament ha parat el cop a Vic.

Vist el pes real que té Unió a Catalunya, és lamentable que, els últims anys, Josep Antoni Duran i altres dirigents del partit hagin gallejat tant davant de Convergència i que s’hagin dedicat a posar tants pals a les rodes al procés. No han pogut evitar que Unió es convertís en una força residual, extraparlamentària. De zero escons. Tanmateix, a Vic, la gent d’Unió es va adonar a temps de la seva feblesa i per això Josep Arimany va fer un pas enrere a favor d’Anna Erra a les eleccions municipals. Tanmateix, molt abans, Josep Maria Vila d’Abadal va descobrir que el projecte d’Unió feia figa.

No és que vulgui fer llenya de l’arbre caigut. Faig només una anàlisi de la coherència i de l’efectivitat del missatge. Si els dirigents d’Unió creuen, com diuen, que Catalunya és una nació que no renuncia a la plena sobirania, és evident que la seva manera ambigua de defensar aquesta idea no és convincent i no casa amb com actuen. Per tant, crec que haurien de cedir el pas als guanyadors, dissoldre el partit i retirar-se amb humilitat i discreció de la política.

Per contra, la victòria de Junts pel Sí és esclatant. Incontestable. Han quedat primers a totes les comarques de Catalunya, a Barcelona ciutat, en molts municipis registren més del 60% dels vots i en alguns pobles sobrepassen el 70% o fins i tot el 80% dels suports. La distància respecte a Ciutadans és grandiosa ja que el partit d’Albert Rivera, a la comarca on ha tret més vots, el Tarragonès, només ha arribat al 26% de les paperetes. Finalment i com a dada local, destaco que Osona és la tercera comarca de Catalunya amb més vot percentual de Junts pel Sí, només superada pel Pla de l’Estany i la Garrotxa.