La crisi econòmica dels últims sis anys ha malmès conquestes de l’estat del benestar que entre tots havíem construït en les darreres dècades. No cal dir que constatar aquest fet ens afligeix. I, al mateix temps, la idea de defensar l’esforç col·lectiu de la nostra societat des dels anys 60 i treballar per ajudar els que més ho necessiten ens proporciona una dosi de motivació inesgotable.  

El Consorci Hospitalari de Vic és una de les institucions sanitàries que, com a país, hem sabut dotar-nos. I tanmateix, la retallada en sanitat l’està portant a una situació delicada. Des d’Esquerra Republicana, no ens cansarem d’explicar que qui està imposant les retallades al nostre país és el govern espanyol. Així, dels 33.000 milions d’euros que els catalans vam pagar l’any passat a través dels principals impostos, l’Estat només en va enviar 17.000 a la Generalitat per a l’elaboració dels pressupostos. Atès que més del 70% del pressupost del Govern es destina a sanitat, educació i serveis socials, és evident que la retallada del govern espanyol afecta també irremeiablement els pilars del nostre estat del benestar.

Tanmateix, creiem que el pressupost del Consorci no s’ha de retallar 5,5 milions d’euros, atès que aquest escapçament és el que va comunicar el conseller Boi Ruiz amb un pressupost del Govern al 0,7% de dèficit. Com que el govern espanyol ja ha anunciat que el marge d’endeutament per al 2013 serà, com a mínim, de l’1,3% per a les comunitats autònomes, la retallada ha de ser menor indefectiblement.

Al mateix temps, pensem que els òrgans de govern han d’estar sempre oberts a estudiar com optimitzar la gestió i com generar estalvi abans d’afectar la plantilla. Només es poden plantejar reduccions salarials després d’haver analitzat totes les opcions d’estalvi. Així mateix, creiem que els treballadors públics del sistema sanitari que menys cobren no se’ls pot aplicar la mateixa retallada que a la resta. Davant de la crisi social i econòmica extrema que vivim, ens pertoca ajudar els que pengen d’un fil.

El marge que tenim dins de l’Estat espanyol per salvar l’estat del benestar és molt petit. I, precisament per això, tenim l’obligació d’aprofitar aquest marge petit tant bé com sapiguem perquè, fins que no siguem independents, serà l’únic marge que tenen els nostres ciutadans.