En una notícia del recent 27 de març, elRipollès.info donava a conèixer que “Campdevànol prohibeix durant dos anys banyar-se al torrent de la Cabana”. Hi heu estat al torrent de la Cabana? És un lloc fantàstic, amb unes aigües cristal·lines i fresques, és un entorn gairebé verge.

Hi ha alguns indrets a Catalunya que gaudeixen de fantàstiques condicions naturals i per això són lloc visitats al llarg de l’any. Però amb les rieres (com també amb les platges) la massificació es concentra a l’estiu, i sobretot el mes d’agost. Poder-se banyar a les seves aigües és un plaer gairebé idíl·lic, primitiu, de total llibertat. Però aquesta afluència tan massiva, i concentrada en poc temps, causa problemes d’accés, de degradació, d’abocament de deixalles, de contaminació i fins i tot de perill d’evacuació en cas d’incendi o altres emergències.

La quantitat de persones i grups que van a les rieres d’interior, no és ni de tros, ni de tros!!! els milers de visitants del preciós litoral català que es reparteixen per platges, cales i racons de la costa. En molts espais d’aquest litoral tan preuat s’hi han condicionat accessos, regulat les zones d’estacionament, limitat la capacitat, etc. perquè el recurs natural i turístic que significa és prou valuós com per regular-ho, ja que en genera un rèdit econòmic evident.

Tot i que és complicat pensar de fer exactament el mateix en zones d’interior, sobretot perquè, només a simple vista, no és un recurs turístic amb tanta aportació econòmica com són les platges, i tampoc és un recurs natural que generi tanta afluència de visites al llarg de l’any com són alguns dels gran parc naturals, hem de ser conscients que tenim petites joies naturals que tenen un gran, gran!, valor.

El repte, doncs, és com es gestionen aquests espais. Quin anàlisi es fa de la problemàtica, però també, i sobretot, de les potencialitats que tenen. Quines administracions intervenen per definir els plans de gestió i els usos que se’n deriven. Com intervenen els agents socials i econòmics (que no són molts) de la zona per dir-hi la seva... en definitiva, com fem perquè protecció i promoció sigui compatible?

El tema segurament no és prioritari en aquests moments per ajuntaments, consells comarcals, diputacions ni la pròpia Generalitat de Catalunya, qui té plenes competències per gestionar els espais d’interès natural.  En molts casos són espais allunyats dels nuclis de població, que afecten a més d’un terme municipal o fins i tot vàries comarques, amb el que qual cosa es dificulta la seva gestió. Però com ho fem per donar a conèixer el gran valor natural que tenen aquests espais? Com més els coneguem, més els voldrem conservar i alhora gaudir-ne de manera respectuosa.

No tinc clar doncs, que la prohibició sigui una bona estratègia per fomentar el coneixement i la motivació per visitar aquestes joies quan, cada vedada més, es va demostrant que l’accés a la natura és beneficiós per al lleure, però també per la salut i el benestar de les persones.