L’estiu s’esfilagarsa i ja fa algunes setmanes que comença a dir-nos adéu. Aquest any, l’estiu ha estat molt estrany: poc sol, pluges intenses, temps caòtic i inundacions el primer cap de setmana de setembre al nord d’Osona. L’estiu se’n va i arreu de Catalunya marxen, també, la majoria de festes majors plenes de lluminositat, música, color i alegria popular.

De totes les festes de la comarca, enguany m’ha cridat l’atenció la Festa del Serpent de Manlleu. Al vespre-nit del 14 d’agost vaig fer tot el recorregut amb el correfoc i em va semblar que aquesta festa és tan lluent com el diamant de la llegenda que representa. És una veritable joia: el caliu de la gent o el seu arrelament entre la població brillen pel goig que desprenen.

La llegenda és prou coneguda per tots els manlleuencs però està bé de recordar-la. Conten que fa molts anys un serpent terrible amb un diamant al cap vivia a la Devesa. L’animal tenia atemorida la vila perquè es menjava el bestiar que trobava pels voltants. Un dia, la serp va anar a beure aigua al riu com feia sovint. Aprofitant que s’havia tret el diamant del cap, un vailet l’hi va robar. La serp es va enfurismar i va anar buscar el diamant fins a casa del nen que el tenia amagat en un morter. Al final, la serp va cargolar-se en el morter i es va morir esgotada.

La representació d’aquesta història en forma de cercavila és un esclat de llum, foc i animació popular. Primer, el monstre travessa el riu Ter; després, persegueix la multitud enmig de corredisses o balls fins a Dalt Vila i el desenllaç s’acaba a la plaça Fra Bernadí amb la lluita en el morter dalt d’una tarima.  En aquesta edició, el final va tenir la nota antiborbònica ja que, coincidint amb el Tricentenari, el públic va votar que el rei Felip V no era benvingut a la ciutat i va morir amb el serpent.

Tots els mitjans de la comarca, la Xarxa de Comunicació Local, i el web d’El Punt Avui van informar d’aquesta festa. A més, en vaig veure una seqüència d’uns pocs segons a TV3 -suposo que gravada pels mateixos organitzadors-, dins dels vídeos que envia l’audiència per a la secció “Aquest estiu m’agrades molt”. Així mateix, vaig trobar-hi el veterà radiofonista Joan Albert Argerich, de Ràdio 4, fent de reporter sobre el terreny. El més complet, l’esplèndida galeria de fotos d’Osona.com.

Ignoro si va sortir en més mitjans generalistes però és difícil ja que, quan es tracten temes de festes o de folklore local, la lògica dels periodistes d’àmbit català  -pel que fa als informatius i no tant en els programes- passa per prioritzar els actes de sempre: la Patum de Berga, les Festes de Gràcia de Barcelona, les Havaneres de Calella, els Carnavals, la Festa dels Tres Tombs, l’Aplec del Cargol de Lleida, els Focs de Blanes, la Processó de Verges... i no gaire res més. Tret d’excepcions lloables; la resta són breus, agenda i notes de poc impacte en algun racó escadusser de diari.

Hi ha moltíssima més vida local al país per donar més joc al territori i no haver de repetir les cites festives de sempre. Es podria fer un tractament més ampli de moltes festes petites i no parlar tant, en canvi, del San Fermin o de la Tomatina, que ens queden una mica lluny, són molt guiris, cada cop més incíviques i ja cansen. Si ens submergim en la geografia catalana o per poc que llegim el Costumari de Joan Amades, ja sabrem que la riquesa és immensa. Tanmateix, si hi hagués més varietat informativa ens coneixeríem tots uns mica més com a poble i no només es parlaria de trabucaires per denúncies esperpèntiques de regidors que pixen fora de test.

Però vaja..., mirem-ne la cara positiva. Que no parlin prou del teu poble, de vegades és positiu. A la Patum de Berga no hi cap ni una agulla. A la Festa del Serpent de Manlleu, malgrat la gentada, la mainada pot passejar bé, tocar la serp i veure de prop el teatre.