Des de l'1 d'agost, i després d'un mes de romandre tancat, ca la Palmira, l'hostal de Cantonigròs, torna a funcionar. Els nous amos del negoci són de Rupit, bons professionals de l'hostaleria, i la veritat és que funciona d'allò més bé. Només hi ha un problema, i és que, des de sempre, a ca la Palmira s'hi havia venut tabac i diaris. I ells, els nous propietaris, no s'han volgut embolicar en aquest tema, la qual cosa em sembla del tot enraonada, vist l'esforç que suposa i el poc que se'n treu.
Com que el tabac no hauria d'existir, no hi ha cap problema. Però els diaris, sí. Sabem que s'extingeix la lectura de notícies i articles en paper, i som molts (jo també) els que llegim actualitat en digital. Però hi ha un munt de gent que no, sobretot gent gran, acostumada a esmorzar amb el diari al davant. També subscriptors. Quan veig el meu pare llegint el diari (parlo d'ell perquè és el que tinc més a prop), em dic que per als lectors d'actualitat en paper, el diari físic és una mena de kit de supervivència, que ajuda a endreçar les nocions d'espai i temps quan s'aixeca el dia.
De resultes d'aquesta idea, a Cantoni ha començat una mena de cacera de diaris que ens ha portat a descobrir els racons on en venen. A l'Esquirol només s'hi pot trobar El 9 Nou; a Rupit, hi ha diaris nacionals, però pocs, comptats; a la benzinera de Roda, per donar i per vendre; ídem al Bonpreu, però els diumenges és tancat. A Manlleu segur que se'n troben, però és una mica més lluny.
Roda de Ter és a 20 minuts de Cantoni amb cotxe; Rupit, a 10. Tots plegats ens decidim per Rupit, però, com us deia, els n'arriben molt pocs, de diaris. Un dia, vaig rebre una esbroncada allà on en venen perquè, en lloc de trucar a les nou del matí, havia trucat el dia abans perquè me'ls reservessin. Ens va caure el xàfec a la pobra persona que m'havia dit que truqués, i a mi. El missatge final era que n'havien demanat 25 perquè venia tot Cantoni a buscar-ne, i que els n'havien portat menys, que no hi podien fer res. Opció: girar cua i anar fins a la benzinera de Roda.
Llavors s'engega una mena de Societat Secreta de Diaris (SSD), gent que l'aconsegueix misteriosament de Rupit i que no han de trucar per reservar-lo, que ça va de soi. Si saps on trobar-la, la SSD te'n pot aconseguir. Però com que és complicat i ha de ser un compromís per a cada dia, em decideixo per la Societat Oberta de Diaris (SOD), que són gent amable que truquen de bon matí a Rupit i reserven un o dos diaris (no pas més, que estan comptats!).
Ni la SSD ni la SOD cobren comissió, ni tan sols la benzina per anar-hi. Són gent amable que fa un servei al poble.
Bromes a part (tot plegat és un joc que el meu cap de novel·lista acaba de crear), espero que això d'aconseguir diaris per a Cantoni es professionalitzi d'alguna manera i que algú en pugui treure un mínim de diners, si més no per la molèstia. S'ho mereixerien.