Amb el començament de la vida escolar, s'ha posat en marxa un setembre que té, com sempre, una setmana dedicada a la cosa nacional. I, aquest any, a més, un anunci d'alto el foc d'aquells que no se sap si és per marejar la perdiu electoral o si va de debò. I aquest setembre també hi ha un dia 29 que, si més no, sortirà dels esquemes habituals.

També tenim un ministre que ha decidit abandonar la cartera. No ho digueu a ningú, però el senyor Circumstàncies es va emocionar quan va veure a la televisió tot un Celestino Corbacho parlant de catalanisme, i dient que deixava la seva feina, tan important, per dedicar-se a una altra de més petita per amor a Catalunya. El senyor ministre hi posava una passió quan ho deia que feia saltar la llagrimeta. Això ens hauria d'ensenyar a no malpensar tant de determinats sectors del socialisme català i a no creure que per a ells la prioritat és un càrrec a Madrid. Ens hauria d'ensenyar a entendre que, en aquesta gent, l'altruïsme i l'amor a la pàtria -catalana- passen per damunt de tot. I encara una altra cosa: el senyor Circumstàncies, en ple èxtasi políticosentimental, ha copsat la lliçó i ha entès que el senyor Corbacho ens està dient a tots amb el seu gest que, quan ens treuen d'una gran feina, no ens hauríem de queixar tant i ens hauríem d'espavilar, com ha fet ell, a buscar-ne una altra de més petita i executar-la amb la mateixa dedicació i entrega. I, si pot ser una feina per Catalunya, millor. El senyor ministre de Treball predica amb l'exemple i ara patirà tot un procés electoral que no oblidem que és un daltabaix per a qualsevol persona i que fa sortir molts cabells blancs. Però ell aguantarà el que sigui per Catalunya.

Per cert, fa uns dies, un noi que s'estava cruspint un dònut al mateix bar on esmorzava el senyor Circumstàncies, va fer un comentari estrany: va dir que el ministre Corbacho deixava la cartera per poder-se menjar els dònuts. El senyor Circumstàncies es va quedar tot distret: a quins dònuts es referia, aquell noi? És que els ministres també porten dònuts a la cartera?

Sigui com sigui, el passat de ministre de Celestino Corbacho aviat serà història. Això sí, la seva feina ha deixat un rastre a l’aire que no s’emportarà el vent tan fàcilment. I, si no, mireu que contents estan els agents socials, que li han organitzat una festa de comiat multitudinària el dia 29. Amb pancartes i xiulets i tot.