ARA A PORTADA
És ben fosc i poca cosa puc veure, però intueixo els escarpats a banda i banda, i la llum del cotxe pentina alzines, matolls i boixos. A la tarda ha tornat a ploure com ho ha fet cada dia des que hem tornat i ara sembla que les papallones blanques que avui he vist que s'arremolinaven prop del pi i de la figuera del costat de casa s'hagin escampat per tot el camí.
M'acompanyen durant tot el trajecte i cada vegada n'hi ha més. Tantes, que quan ja estic a punt d'arribar, tinc pensaments inquietants que també voleien d'un cantó a l'altre. N'hi ha tantes, que m'imagino el nostre gos que sempre és per fora, cobert per una espessa massa blanca. N'hi ha tantes, que em quedo una bona estona paralitzada dins del cotxe incapaç de recórrer els pocs metres que em separen de la porta de casa. N'hi ha tantes, de fet, que irremeiablement penso en Hitchcock, en tots aquells fastigosos ocells atacant Tippi Hedren, i en les deu plagues d'Egipte.
Un cop a resguard sec davant l'ordinador i se'm fa tard estudiant-la. Cydalima Perspectalis, d'Àsia, es cruspeix les fulles dels nostres boixos quan té forma d'eruga i pon ous a les fulles també dels boixos quan es converteix en papallona, per assegurar-se que hi continuaran havent erugues que se seguiran cruspint els nostres boixos.
I tot i que soc de lletres, me'n vaig a dormir fent números. Multiplico papallones per ous i sumo erugues que es desplacen d'un matoll a l'altre fent teranyines que cauen sobre la gent quan passeja. I resto boixos verds com els que hem vist sempre. I penso que si tal com m'ha semblat llegir, hem d'encarar aquesta plaga com a particulars, havent-hi un camí infestat d'un quilòmetre i mig entre casa nostra i la dels nostres veïns més propers, calculo que d'aquí no pas gaire tindrem per resultat un comú denominador desolador: un paisatge gris i trist.
Vaig llicenciar-me en Filologia Catalana a la UdG. Treballo de tècnica de normalització lingüística al Centre de Normalització Lingüística d'Osona. Col·laboro a la revista Cupatges. Perdo la noció del temps a les perfumeries, a les llibreries i als cellers. Menjo força i de tot, i no m'agrada mal alimentar-me. Això sí, les mongetes tendres em costen. M'agrada viatjar, ho he fet, ho faig, a vegades sola, però decididament millor acompanyada. Soc de Manlleu i després d'haver viscut a unes disset cases o pisos diferents, m'he establert al Collsacabra.
Et pot interessar
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.