No era el 25 de desembre de l’any 1 ni molt menys, era un habitual i previsiblement poc important 23 de setembre de l’any 2011.  I res del que explico va succeir a Betlem ni a les seves rodalies. Tot va ocórrer molt lluny d’allà , just al petit poble de Roda de Ter on davant la perplexitat de tots els que s’havien acostat a la vora del riu, el passat setembre van aparèixer amb espardenyes Els Pastorets.   

Si fa dos mil anys aquells pastorets van encaminar-se cap a l’adoració d’un infant diví concebut avorridament sense pecat, nosaltres, cosmopolites moderns, vàrem lliurar la nostra adoració a aquells personatges anacrònics concebuts, suposo, amb molta més gràcia i vinguts directament de les terres de ponent. Sota la samarra de llana d’ovella hi portaven guitarres elèctriques, baixos i bateries, perquè no eren reis, ells no oferien mirra o encens, van regalar-nos una nit de música com poques se’n recorden per aquestes contrades.  

Pastorets Rock és un grup de versions. Estrictament parlant no és altra cosa que això, un conjunt musical que pren cançons tradicionals catalanes com a matèria sonora i en deriva d’aquí unes peces amb identitat pròpia. Però és ben sabut per a tothom que, en molts casos, el gaudi rau precisament en el com i no tant en el què: és possible insultar a algú dient-li que és un imbècil, però sempre és més celebrat comentar-li que lamentes sincerament que quan la seva mare el va concebre estigués tan enganxada a l’alcohol i a la heroïna. Retornant a la temàtica que ens ocupava, Pastorets Rock tenen l’admirable capacitat d’entendre que la música pot tractar-se com un element plàstic amb el qual es poden aconseguir  formes, colors, textures i simbiosis extraordinàries.

Escolteu si us plau “El ball de la civada” del disc “Bon cop de rock” (res a veure amb algun espectacle totalment qüestionable que ha aparegut recentment), on la peça és emmotllada en una estètica de referència eclesiàstica en un arranjament harmònic fantàstic on El Perot, un pastoret de més edat que actua com a bufó d’allò més encertat als concerts, canta amb solemnitat aquest himne al treball. Però això només és una petita mostra de la joia musical que els pastorets lleidetans poden oferir. La seva  capacitat creativa (dono per descomptat que l’arranjament és una de les possibilitats creatives més riques en el món musical) és capaç de presentar peces tradicionals com “La masovera” i “Margarideta” en una mescla de hard-rock, surf i rock melòdic absolutament reeixida.

Una altra de les seves virtuts és la versatilitat estilística perquè lluny de fer-se repetitius en la utilització d’uns patrons estètics concrets, es treuen inesperadament del sarró “Baixant de la font del gat” i “Marrameu” a un ritme incontestable de funk pur i dur, o “El noi de la mare” i “El Garrotin” en ska-jazz, tots ells embolcallats en una utilització de l’harmonia sempre sorprenent.

Voldria, a més a més, fer un parell de mencions especials a actes artístics que considero dignes de tota admiració. La primera reverència va dedicada sense dubte a “La vaca cega” del disc “2 de 10 amb Faixa”, Maragall rapejat sobre una base de hip-hop, no és impossible, creieu-me. Tinc constància d’altres casos on s’han fet experiments similars però el que diferencia i enalteix a aquesta gent és que entenen l’estètica musical com un àmbit de significació absolut i això no ho pot dir tothom. La segona menció és per la peça “7 minuts de silenci” del mateix disc on, sense explicar què hi succeeix per no espatllar la sorpresa  a ningú, diré que s’hi mostra sense embuts una coneixença del fenomen musical modern que explica, en part, que Pastorets Rock puguin fer el que fan.

Si us plau, encara que només sigui per aquest hivern, oblideu a Folch i Torres i a la tradició arrelada en un passat massa feixuc i aneu a veure i escoltar un directe de Pastorets Rock. Hi trobareu un espai de confluència històrica i estètica entre tradició i contemporaneïtat on la primera es reafirma en la segona i aquesta, al seu torn, pren la seva versemblança per trobar-se al darrer moment de la primera. Deliciós.

Bons pastorets, escolteu, i d’alegria enjoieu les vostres ànimes pures.