Benvolguts familiars del senyor Quim Puntí i Freixer. Fa pocs dies, durant la constitució del Consell Comarcal d'Osona per a aquesta legislatura, les mirades del meu bon amic Quim i la meva es van creuar a la sala de plens, mentre jo prometia el càrrec de conseller comarcal sense renunciar a la independència dels Països Catalans. Ell em va mirar afablement i va fer un petit gest d'aprovació que vaig agrair. Amb en Quim ens coneixíem des de fa molts anys, ja que ell formava part de la Junta d'Òmnium Cultural d'Osona de la qual jo era l'alliberat com a tècnic a la comarca.

En Quim estimava Catalunya per sobre de tot, estimava les seves persones i molt especialment la llengua dels Països Catalans, sempre deia que "els catalans no som castellans" i "català a l'atac". Que eren dues de les seves màximes entranyables. A més, en multitud d'actes de país, per la llengua i la cultura catalana era sempre a primera fila. En aquest cas concret, el meu agraïment etern en algunes conferències que jo m'encarregava d'organitzar, ja que sense el seu acompanyament fidel, no haurien estat el mateix.

Solia comentar notícies als mitjans digitals, i només pel tipus de comentari o frases jo sabia que era ell encara que no ho digués explícitament. Una cosa que ens feia gràcia és que ell molts cops hi posava "Fumar escurça la vida dels patriotes catalans", en referència al fet que Alfons López Tena o jo mateix fumàvem massa durant les consultes per la independència d'Osona Decideix abans del 13-D del 2009, cosa que potser li havia inculcat la seva mare i presidenta d'Osona contra el càncer. En Quim tenia un sentit de l'humor exquisit i era una gran persona que lluitava per la independència de la nació catalana de manera infatigable a més d'un gran professional a la UVic-UCC. Sempre recordaré també com m'explicava orgullós que el 16 de juny de 1992, la nit de l'arribada de la Flama Olímpica a Vic, va desplegar una bandera estelada al balcó de l'Ajuntament per primera vegada des de la República, mentre la ciutat estava ocupada per unitats d'antiavalots espanyoles portades des de la metròpoli. El periodista Miquel Macià va fotografiar aquest fet documentat.

Ell estava molt content que jo fos regidor de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer i en parlava amb l'alcalde fins fa pocs mesos Àngel Torres, i ara estava content i orgullós de mi, company a Òmnium tants anys, que jo fos el nou alcalde de Santa Eulàlia de Riuprimer. En Quim restarà en la memòria de molts com un gran "vigatà" amb les dues accepcions de la paraula, persona filla o habitant de Vic, i ell en aquest sentit militava en el vigatanisme; i persona oposada als botiflers, nom donat als partidaris de l'austriacisme durant la Guerra de Successió i la Guerra dels Catalans de 1705-1714 per raons evidents.

El trobarem molt a faltar, i continuarem lluitant per Catalunya i els Països Catalans lliures tal com ell hauria volgut. Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels. El nostre més sincer condol.

Txevi Rovira i Montells, alcalde de l'Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer. En nom de tot l'Equip de Govern Municipal i de la Delegació d'Osona Contra el Càncer de Santa Eulàlia de Riuprimer.