Aquesta setmana hem celebrat dos debats televisats on hem participat les candidates de les formacions polítiques amb representació a l'Ajuntament. En els dos, la candidata de Convergència, ara Junts per Catalunya, Anna Erra, ha sol·licitat quatre anys més "per acabar la feina començada". No només resulta que el seu partit va iniciar la feina fa quaranta anys (Vic és una de les poques ciutats de Catalunya que sempre ha estat governada pel mateix partit), sinó que la senyora Erra fa dotze anys que forma part del govern de la ciutat. Per tant, és responsable, com a mínim, d'una tercera part de tota l'obra de govern del seu partit. Primer com a regidora d'Educació, i ara com Alcaldessa. Després de quaranta -o dotze- anys governant, tant se val, dir que et falten quatre anys per acabar la feina començada és, com a mínim, tractar a l'electorat d'ignorant. Repassem la ciutat que ens deixen les deu legislatures convergents consecutives.

Quaranta anys de Convergència han deixat una ciutat altament marcada per la les desigualtats. Dades d'Hisenda (2016) indiquen que un 28,1% de les vigatanes només disposen del 6,7% de les rendes. En canvi, hi ha un 4% que acumula el 15,8%. En d'altres paraules, A Vic hi ha unes 10.000 persones que no arriben als 1.000 € mensuals i n'hi ha una mica més d'un miler que superen els 6.000 € mensuals. El sou mitjà brut se situa als 27.270 €. En canvi, el sou d'Alcaldia es va situar, a l'inici d'aquest mandat, al doble que aquesta mitjana: 55.000 €. A tocar del 4% més privilegiat de la ciutat. Nosaltres proposem situar-nos en la mitjana. Perquè entenem que els diners no han de ser ni un impediment ni un objectiu per fer política. Sobretot, però, perquè considerem que per entendre la ciutat i les problemàtiques que s'hi donen cal situar-se allà on està la immensa majoria de la població. És, també, una qüestió d'ètica política.

Aquesta desigualtat no és fruit de l'atzar, ni de la mà invisible que segons la ideologia capitalista autoregula el mercat i ens situa a totes on mereixem. Darrere tota distribució de riquesa no només hi ha decisions i actuacions en l'àmbit de l'economia. Hi ha, també i sobretot, decisions polítiques. L'Impost sobre Béns immobles (IBI) és la principal font d'ingressos del pressupost municipal, significant prop del 30% del total. És la principal font d'ingressos per practicar polítiques redistributives que tractin de reduir les desigualtats. Durant els 10 mandats convergents no s'ha fet absolutament res per revisar les exempcions sobre l'IBI que es fan, sobretot, al Bisbat de Vic i a diverses fundacions privades, algunes d'elles vinculades directament a l'Opus Dei. En total, són 700.000 € anuals, 200.000 dels quals pel Bisbat de Vic. L'estrella se l'endú el Seminari de Vic a qui se li perdonen prop de 80.000 € anuals. Aquesta setmana hem dut a terme una acció precisament per denunciar algunes d'aquestes exempcions. En un dels debats, la candidata Erra ens ha dit que aquestes exempcions venien marcades per la llei i que, per tant, revisar-les "és impossible". També semblava impossible que tan Convergència com el PSC, que també s'acollien a la llei per no pagar IBI, el paguessin i després de que Capgirem Vic ho posés sobre la taula van decidir pagar-lo. Vam haver d'insistir, però ho vam aconseguir. Perquè aquests privilegis a dia d'avui són un escàndol generador de desigualtats. I ho saben. Per quin motiu, que no sigui diví, un edifici com el Seminari, nodrit de diferents negocis, no paga IBI? Estem convençudes que la immensa majoria de la ciutat ens farà costat quan, des del govern, convoquem i convidem al Bisbe a revisar aquesta injustícia. Volem l'alcaldia per acabar amb aquests privilegis.

La llei també permet aplicar bonificacions a altres impostos municipals com les taxes i llicències d'obres. Aplicar-les o no, i aquí s'apliquen, són decisions polítiques. A Vic, això és com una mena de tradició política. Només en aquest últim mandat, s'han bonificat prop de 400.000 €, la majoria a fundacions privades. Més que tot el que s'ha invertit, per exemple, en Joventut i Habitatge junts. Quan vam preguntar al govern perquè bonificava tants diners a les escoles concertades se'ns va dir que era una manera de fer polítiques socials. Quan analitzes els números, resulta que s'han bonificat 1.000 € per una escola pública i 45.500 per les concertades. Sí, per cada euro que s'ha bonificat a l'escola pública se n'han bonificat 45,5 a la concertada. No és que nosaltres estiguem contra la concertada, és que els governs convergents han actuat contra la pública. Les xifres ho demostren. Recordo una reunió d'AMPA on Erra deia a les famílies que l'Ajuntament no tenia diners per facilitar una petita reforma. Si hi sumem els 40.000 que s'han bonificat a la Fundació Universitària Balmes (més de la meitat dels quals per la Facultat Privada de Medicina) ens trobem que entre concertades i privades s'han bonificat 85.500 € i només 1.000 € a una escola pública. També s'han bonificat prop de 80.000 € per les obres de l'aparcament privat i de pagament que s'ha fet sota el Parc de Jaume Genís. El candidat dels Comuns, Arnau Martí, va sortir en defensa d'Erra tot dient que moltes d'aquestes bonificacions eren per entitats com Càritas. Doncs per Càritas només s'han bonificat 1.000 €. Hi ha diners pel que es vol i no és precisament per les més empobrides.

Des d'una perspectiva d'equitat i escola pública és escandalós. Així s'ha governat aquesta ciutat durant 40 anys. No és estrany que tal com indica l'estudi de tres investigadors de la Universitat de Vic la nostra ciutat se situa entre les 41 ciutats mitjanes amb més segregació dels immigrants. Desigualtat i població immigrant van estretament lligades de la mà. La població nouvinguda sol ocupar llocs de treball amb unes condicions inacceptables i sous de misèria. Alhora, no és casualitat que aquelles que més pateixen les polítiques convergents són, en gran part, aquelles que no poden votar. Aproximadament el 18% dels vigatans majors d'edat estan exclosos del cens per raó d'origen. Per tancar el cercle de l'explotació i la desigualtat, resulta que actualment a Vic entre la població activa, en les franges d'edat més importants per treballar, la població immigrant és més nombrosa que la nascuda a Catalunya. Si decidissin parar la ciutat, aquesta podria col·lapsar. Generarem mecanismes de participació perquè totes aquelles excloses del cens electoral puguin incidir en la política municipal.

Més enllà de les lleis, també hi ha la deixadesa - suposem no intencionada - convergent que sempre acaba beneficiant als que més tenen. Aquells que sempre es vanten de ser "els millors" durant molts anys han deixat que nombrosos edificis - la majoria d'empreses privades - no estiguessin al cadastre. Diuen que no ho sabien. Sense estar en el cadastre, aquests edifici no pagaven IBI, ja que aquest impost es calcula a partir del valor cadastral. Només de 2005 a 2012 es van deixar de recaptar 384.041,78 en IBI. Un dels edificis que no estava donat d'alta al cadastre era el de la principal funerària de la ciutat. Una empresa privada (construïda en terrenys públics cedits per l'Ajuntament) que va deixar de pagar prop de 60.000 € de 2008 a 2012. Hem consultat al Registre Mercantil i entre l'exercici 2016 (318.720 €) i el 2017 (219.738 €) la funerària va declarar uns beneficis de 538.458 €, amb uns nivells de facturació molt estables i propers als 3 milions d'euros en ambdós anys. Fer de la mort un negoci privat és tan fàcil com àntiètic. Per això ens comprometem a treballar per una funerària pública que garanteixi enterraments dignes a preus populars. És evident que amb aquests beneficis, hi ha marge per abaratir el cost dels enterraments. Cal un govern que governi defensant els interessos de la ciutat i no els del 4% més enriquit.

Sovint ens atureu pel carrer i ens dieu: "vosaltres que esteu a l'Ajuntament, foteu molta canya". Ara som nosaltres que us demanem dues coses. Diumenge confieu en nosaltres, i l'endemà foteu-nos molta canya. Ambdues coses són imprescindibles per garantir l'alternativa. Celebrem-ho.