Al segle XX, ¿qui gaudia del bosc sense treure'n cap rendiment professional de fusta o per activitat cinegètica? Gairebé els únics que ho feien eren els excursionistes de xiruca tradicional, els buscadors de bolets i algun veí que collia espàrrecs o fruits silvestres. Ara, tot ha canviat. Existeixen tota mena d'esports físics o motoritzats que es practiquen a l'aire lliure.

Savassona, dins del municipi de Tavèrnoles, s'ha convertit en un espai de concentració d'escaladors, amateurs o experts, que aprofiten els caps de setmana per fer vies en blocs de roques dretes i cantelludes. Un diumenge fa poc vaig anar-hi per acompanyar un grup que fa escalada. Em vaig adonar, un cop més, de com està canviant la natura.

El rendiment als boscos de Catalunya és sobretot lúdic: tret dels pagesos que fan llenya a prop d'alguna casa o dels que van a pinedes més a prop de la costa a arreplegar pinyes, la majoria de gent només busca passar-hi l'estona. D'entrada, no tinc res a dir sobre la massificació del bosc. Tothom té dret a passejar per allà on vulgui si respecta la propietat privada, no fa sorolls estridents i no embruta ni malmet l'entorn i l'espai públic.

Dins d'una harmonia joiosa, em sembla perfecte que la gent escali, jugui, salti, corri o faci el que més li plagui. Anar al bosc a Tavèrnoles pot ser, a més, una bona ocasió per fer turisme cultural. Per redescobrir la impressionant Pedra del Sacrifici o la capella de Sant Feliuet que corona un petit turó verdaguerià, envoltat de vistes boniques i camins feréstecs i pedregosos de petjada agradable.

Al marge d'aquells que fan un ús saludable i tranquil de la naturalesa per al seu lleure, es produeix un altre fenomen simultani: el costum d'anar a llocs com Savassona amb gossos, deixar-los campar al llarg del dia i desentendre's totalment del que fan aquests animals. Si els gossos es comporten i estan ben tractats, no me'n queixo. Però si els gossos oloren a qualsevol que passa davant seu, el llepen, borden amb lladrucs mal educats o fins i tot mosseguen, que també passa, la cosa ja canvia. De vegades emprenyen més que les motos de muntanya o altres esports sorollosos molt més criticats avui dia.

El discurs d'estimar el gos com un membre més de la família cada cop agafa més adeptes. Però dubto que aquest sentiment animalista tingui cap relació amb la manera com tracten els seus cans alguns grups de joves quan els deixen descuidats per la muntanya mentre ells fumen els seus porrets i es despreocupen dels seus actes. S'estan alienats a sota la soca d'algun arbre. No s'adonen —com va escriure Josep Pla— que en el camp lliure i ample no hi ha gossos. Els gossos només hi van si poden acompanyar els seus amos. Si poden fer-los festes tota l'estona. Els gossos només són feliços quan noten que els seus propietaris se'n cuiden.