Els que sortim de casa de matinada per anar a treballar ens tenim tots vistos. Hi ha els que agafem el cotxe, alguns (pocs) van a peu i, per la zona on visc, veig uns quants treballadors amb la seva bicicleta (i, a vegades, patinet o a peu) que enfilen el carrer de Sant Jaume per anar a buscar el camí de carro cap a Santa Eugènia. I ja pot fer una bona glaçada, ploure o nevar que, cada dia, te’ls acabes creuant.

Aquesta estampa fa anys que dura. Potser canvien els protagonistes, però la situació fa temps que es repeteix, i, finalment, el dia de Sant Jordi, va passar allò que molts diuen “es veia a venir”. Un riu Gurri desbordat per l’últim temporal va arrossegar un jove que anava amb bicicleta i que treballava a l’escorxador de Santa Eugènia. Al cap d’unes hores, el van trobar mort i, en el moment d’escriure aquestes línies, encara continuaven buscant un segon desaparegut.

Així, doncs, hem de donar la raó als que deien “es veia a venir”. Malgrat que, els últims anys, aquest camí s’ha anat millorant i, fins tot, hi ha trams asfaltats, l’estat de la passera per sobre el Gurri és cada cop més pèssima. Tot i això, una cosa és passar-hi els diumenges al matí amb bici, caminant o corrent, i sota ple sol, i una altra, passar-hi cada dia, de fosc i per necessitat. Però el cas és que aquest és l’únic accés que tenen els treballadors de Le Porc Gourmet que viuen a Vic davant la falta de transport públic fins al polígon de Santa Eugènia i d’una carretera amb prou voral com per poder anar amb bici amb certa tranquil·litat.

Com deia, la situació no és nova, sinó que fa anys que passa i no s’hi ha fet mai res. L’únic que fan és prohibir el pas per les zones inundables en dies de pluja per tenir la tranquil·litat que s’havia avisat. Res més. Per tant, un cop més, aquella sensació que sempre es va tard. Per què l’empresa no ofereix un servei de transport als seus treballadors? I els ajuntaments? On són? D’acord que l’empresa és privada, però no s’hauria pogut fer més pressió per trobar solucions abans que passés una desgràcia com aquesta? Ara es prendran noves mesures, es reforçarà la seguretat, es faran obres… està molt bé, però van tard.

És només qüestió d’empatia, responsabilitat i dignitat. Aquests treballadors ja tenen una feina prou carregada d’inseguretats com per haver-hi de sumar un trajecte insegur. I, per postres, tot això passa a la zona sud de Vic que, ja de normal, se sent prou oblidada.