La fotografia de Manel Gallart a Nació Digital d’una dona gran de Roda de Ter amb cadira de rodes votant és una de les moltes instantànies que he retingut d’aquest 9-N. La veïna diposita el seu vot mentre mira per damunt de les seves ulleres el fotògraf com si volgués dir a tothom: “Sí senyors, voto i ho tinc clar!”. Mig ajupida i amb un somriure bonic, una voluntària li acosta l’urna perquè pugui exercir el seu dret.

Són tantes i tantes les imatges de la consulta que ens han entendrit que costa de seleccionar-ne només una. Les cues dels ciutadans pacients per votar, el civisme, l’alegria de la gent, l’esforç dels voluntaris compromesos, l’organització impecable, la il·lusió col·lectiva o les façanes grogues plenes de llum resplendent. Ho hem vist a tots els pobles i ciutats d’Osona i de Catalunya. És la crònica gràfica d’una diada històrica que immortalitza moments de gran bellesa emocional.  

Em quedo amb aquest instant de Roda de Ter perquè simbolitza la unió entre generacions: la joventut de la voluntària i l’experiència de la rodenca que vota. No em calen més anàlisis ni comentaris polítics; joves i vells participen junts en un mateix procés nacional sense desavinences ni fractura social i encara que a Madrid bordin. La unitat també és social al país ja que la mobilització ha estat important a tot arreu; a les comarques d’interior i a la Catalunya metropolitana. La unitat també és possible entre els partits sobiranistes tal com es va testimoniar, el 9-N a la nit, amb l’abraçada entre Artur Mas i David Fernández de fort significat polític.