El dimecres 8 de juliol vaig estrenar-me com a patró de la Fundació Universitària Balmes (FUB). La FUB és la fundació privada titular de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). A través del seu Patronat, la FUB gestiona la UVic-UCC. Actualment, el Patronat consta de 34 patrons i patrones. En representació de l’Ajuntament de Vic en som quatre: l’alcaldessa, la senyora Anna Erra, n’ostenta la presidència;  el senyor Josep M. Arimany n’és patró com a regidor de Ciutat del Coneixement i Noves Tecnologies, Promoció Econòmica i Salut; i el senyor Josep Lluís Garcia (ERC-Som Vic) i jo mateix (Capgirem Vic) en som patrons com a regidors de l’Ajuntament. Amb aquest article vull compartir unes reflexions sobre com es va desenvolupar la sessió plenària del Patronat del passat 8 de juliol. Voldria fer crítica i autocrítica.

Començaré per l’autocrítica, tot demanant disculpes. Sí, disculpes perquè pràcticament sense ni adonar-me’n, vaig votar a favor de tots els punts de l’ordre del dia. Desconeixia com funcionava el Patronat, i vaig sortir amb la desagradable sensació d’haver participat d’una mena de farsa en la que s’havien ratificat totes les propostes sense gairebé saber de què tractaven, sense debat, i sense necessitat de fer cap mena de gest. Disculpes sinceres i senceres. Si res no canvia, en la propera sessió faré al revés: tan bon punt començar deixaré ben clar que si no dic el contrari, votaré en contra de tots els punts de l’ordre del dia. Tal com ara tractaré d’explicar, en les condicions actuals no es pot confiar en la direcció de la nostra universitat.

En aquest sentit, cal denunciar la manca total i intencionada de transparència en el funcionament del Patronat. Tot i ser un Patronat en el que molts membres ens estrenàvem, ningú va explicar-nos el seu funcionament. Sembla evident que als actuals gestors els interessa la ignorància per així poder fer i desfer al seu gust i interès. De ben segur que també interessa l’actitud passiva generalitzada que vaig percebre en molts patrons i patrones. Tanmateix, nosaltres no anem als llocs a fer actes de fe cega, com sí devia fer gran part del Patronat de la Fundació Orfeó-Català Palau de la Música de Barcelona mentre el delinqüent Fèlix Millet s’embutxacava més de 30 milions d’euros.

Abans de la sessió, ni disposàvem de tota la documentació ni del temps suficient per treballar la que se’ns havia lliurat amb antelació. Part de la documentació l’havíem rebut just cinc dies abans de la reunió. Una altra part ens la vam trobar allà, sense cap mena de possibilitat d’estudiar-la ni debatre-la prèviament. El súmmum van ser dos esborranys de conveni de col·laboració entre la Universitat de Vic i el Consorci Hospitalari de Vic amb l’Institut Català de la Salut, i amb l’Hospital Clínic de Barcelona. Ens els vam trobar a l’arribar i, amb l’excusa de no alentir el projecte de la Facultat de Medicina, van ser aprovats subjectes a possibles modificacions per part de la comissió executiva. L’argument que es va donar és que els convenis s’havien de tancar el setembre i el Patronat no es tornava a reunir fins al desembre. Els ritmes accelerats, sempre al servei de l’opacitat del poder.

Més greu encara va ser la documentació que no se’ns va arribar a entregar mai. Pocs dies abans de la reunió, el comitè d’empresa de la UVic-UCC havia lliurat als directius de la universitat un document on s’hi detallava la situació del conflicte laboral que a dia avui encara no s’ha resolt. El comitè havia demanat que aquell document s’entregués també a tots els patrons i patrones, però mai se’ns va entregar. La comissió executiva havia decidit que aquella informació no ens convenia.

Per últim, se’ns va negar la possibilitat d’assistir com a oients a la comissió executiva del Patronat. Vista la importància que té aquesta comissió, vaig demanar a la presidenta del Patronat i alcaldessa de Vic, la senyora Anna Erra, si seria possible assistir-hi encara que fos sense dret a vot. Contràriament al que diuen els Estatuts, on queda ben clar que hi poden ser convidades totes aquelles persones que “puguin ser beneficioses per als interessos de la Fundació”, la presidenta va contestar-me que era una comissió tancada en la que jo no hi podia assistir. En quin sentit no seria beneficiós pels interessos de la Fundació, que qualsevol patró o patrona que ho desitgi pugui assistir a la comissió executiva? Què hi passa a la comissió executiva que no se’ns hi vulgui?

Tota aquesta opacitat en el funcionament està directament vinculada al canvi de model que viu la nostra universitat des de l’any 2010. La Universitat de Vic ha anat abandonant, progressivament, la seva vocació pública fundacional per esdevenir una universitat-empresa, un negoci comprador, productor i venedor de títols i credencials.

No és d’estranyar que amb aquest nou model hi hagi qui s’hagi pogut aprofitar de la seva posició dins els òrgans de govern de la FUB per treure’n profit. Als darrers anys s’han detectat, per exemple, relacions contractuals entre la Universitat de Vic i l’escola privada de negocis INESDI, participada per l’actual director general de la FUB, el senyor Joan Turró. De fet, el senyor Joan Turró no només participa d’aquesta empresa, sinó que, segons el seu perfil a Linkedin, n’és soci fundador i en va ser president de març de 2010 fins a setembre de 2012. Evidentment, aquestes relacions comercials entren en manifesta incompatibilitat amb el codi ètic de la Universitat de Vic, així com també amb el reglament de bones pràctiques del personal de la FUB/UVic-UCC.

Una mala gestió en la contractació de serveis pot propiciar un encariment de preus a les matrícules dels estudiants, així com també la progressiva precarització de les condicions laborals de les treballadores de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. És en aquest sentit que des de Capgirem Vic sol·licitarem al Patronat que s’elabori un informe tècnic i jurídic extern sobre totes les contractacions de serveis de la Universitat de Vic des de l’any 2010 a 2015. Cal determinar si hi ha hagut irregularitats en les contractacions, així com també tots els conflictes d’interessos i incompatibilitats amb els reglaments aprovats per la mateixa FUB que es poden haver donat.

Seria molt positiu que, en exercici de la seva responsabilitat com a regidors i patrons, i per coherència i d’acord amb els principis i valors de la institució, la resta de representants de la corporació municipal a la FUB s’adherissin a aquesta demanda. L’objectiu és millorar l’actual gestió, passant de l’opacitat a la transparència, per així preservar aquest bé comú de la ciutat que és la seva universitat, tot recuperant-ne la vocació pública fundacional. Encara hi som a temps.