ARA A PORTADA
En coneixem tots. Són aquelles que solen compartir historials. Aquelles que van tenir pocs recursos econòmics per dedicar-se als estudis després de l'educació obligatòria. O algunes de les que van viure maternitats o paternitats precoces. Vides passades de voltes als vint, o als trenta. O desinterès per tot allò que se'ls explicava a les aules (n'hi ha unes quantes que compartien el que deia Winston Churchill: "sempre m'ha agradat aprendre. El que no m'agrada és que m'ensenyin").
Aquelles aus que després d'abandonar els estudis van haver de posar-se a treballar sense poder badar gaire, per tirar endavant, per guanyar-se les garrofes. Que quan s'expliquen recorden vides laborals grises i poc atractives. I l'edat, que arribats a cert punt, ajuda a comprendre coses. Aquelles que, allò que us deia, enfonsades en la misèria van renéixer d'entre les cendres. Renovades i reinventades.
Són fàcils de reconèixer. Han arribat on volien o encara més. Desprenen motivació, solen ser humils i, a vegades, les he sentit excusar-se per anar tard, per no haver-s'hi posat abans, per no haver-se diplomat, llicenciat o per no haver-se tret qualsevol títol quan "tocava". Ho diuen mentre les veig com es mouen amb aquelles plomes daurades i vermelles, tan vistoses, tan brillants, tan espectaculars. I sempre penso el mateix. Si al capdavall no som els altres, els del camí de roses i l'equipatge lleuger, els que després de tot, hem estat perdent el temps.
Vaig llicenciar-me en Filologia Catalana a la UdG. Treballo de tècnica de normalització lingüística al Centre de Normalització Lingüística d'Osona. Col·laboro a la revista Cupatges. Perdo la noció del temps a les perfumeries, a les llibreries i als cellers. Menjo força i de tot, i no m'agrada mal alimentar-me. Això sí, les mongetes tendres em costen. M'agrada viatjar, ho he fet, ho faig, a vegades sola, però decididament millor acompanyada. Soc de Manlleu i després d'haver viscut a unes disset cases o pisos diferents, m'he establert al Collsacabra.
Et pot interessar
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.