Sempre m'ha fascinat el mite de l'au Fènix. Ressorgir del no-res, reinventar-se, morir per tornar a néixer, transformar-se, renovar-se. Veure't enfonsat en la misèria, però després brillar. Em sembla d'allò més poètic. I crec que amb el temps, m'he convertit en una mena d'especialista. Vull dir que les reconec, les diviso ràpid aquestes aus. I llavors m'hi acosto i furgo per saber-ne més. Fins i tot, col·lecciono mentalment les històries de les que m'he anat trobant pel camí. M'interessen totes, ja us ho he dit, em fascinen. Però és veritat que tinc una certa fixació per les que m'expliquen renaixements que giren a l'entorn de l'àmbit professional o acadèmic.

En coneixem tots. Són aquelles que solen compartir historials. Aquelles que van tenir pocs recursos econòmics per dedicar-se als estudis després de l'educació obligatòria. O algunes de les que van viure maternitats o paternitats precoces. Vides passades de voltes als vint, o als trenta. O desinterès per tot allò que se'ls explicava a les aules (n'hi ha unes quantes que compartien el que deia Winston Churchill: "sempre m'ha agradat aprendre. El que no m'agrada és que m'ensenyin").

Aquelles aus que després d'abandonar els estudis van haver de posar-se a treballar sense poder badar gaire, per tirar endavant, per guanyar-se les garrofes. Que quan s'expliquen recorden vides laborals grises i poc atractives. I l'edat, que arribats a cert punt, ajuda a comprendre coses. Aquelles que, allò que us deia, enfonsades en la misèria van renéixer d'entre les cendres. Renovades i reinventades.

Són fàcils de reconèixer. Han arribat on volien o encara més. Desprenen motivació, solen ser humils i, a vegades, les he sentit excusar-se per anar tard, per no haver-s'hi posat abans, per no haver-se diplomat, llicenciat o per no haver-se tret qualsevol títol quan "tocava". Ho diuen mentre les veig com es mouen amb aquelles plomes daurades i vermelles, tan vistoses, tan brillants, tan espectaculars. I sempre penso el mateix. Si al capdavall no som els altres, els del camí de roses i l'equipatge lleuger, els que després de tot, hem estat perdent el temps.