Fa temps que no es fa estrany trobar llibres pel carrer, deixats als bancs, a les pilones, a les escales... Hi ha persones que es desprenen d'un llibre per alguna raó, la que sigui, o que potser és que pretenen alegrar la vida a algú altre que no coneixen i que, com una sorpresa, trobarà en allò que està llegint la solució als seus problemes o als seus maldecaps. O, si més, no, la comprensió d'un personatge de ficció que un dia, també de ficció, va passar pel mateix tràngol que ell o ella.

Aquest costum trobo que, si més no, atorga un punt emocionant a una vida que de vegades ens sembla massa vulgar o massa monòtona. Però fins ara només ho havia vist a pobles grans o ciutats. Fins ara, dic.

Ara, a Cantoni hi ha un Ésser Misteriós (la majúscula li escau més, és més màgic, oi?) que deixa llibres pels carrers, a les portes de les cases, a les lleixes exteriors i, fins i tot, a les interiors (del supermercat, per exemple). I és un Ésser Misteriós perquè a Cantoni som pocs, ens coneixem tots, i ningú sap d'on surt aquesta mà que deixa darrere seu un rastre d'històries. Això és insòlit aquí. Val a dir que les primeres "acusacions" van anar adreçades cap a la meva persona perquè soc la que aparentment té més relació amb llibres a Cantoni. Ho vaig haver de desmentir al xat del poble (aquell xat que tots els pobles tenim d'ençà de l'1-O). Vaig aprofitar per recomanar a l'Ésser Misteriós que vigilés on deixava els tresors de lletres perquè alguns els havíem hagut de rescatar de l'aigua en un dia de pluja.

Aprofito aquesta anècdota curiosa per desitjar-vos que la vostra entrada al 2023 vingui acompanyada de molts éssers misteriosos que us deixin a la vora o us donin en mà un bon tou de llibres, perquè no hi ha més bona companyia que aquesta. Per exemple, els Reis d'Orient, o qui tingueu més a prop i us estimi i us conegui, o vosaltres mateixos. No deixeu passar un sol dia sense llegir durant el 2023, i la vostra vida serà infinitament millor, us ho garanteixo. Molt bon Any, Osona!