ARA A PORTADA
-
Cedeix una sitja de la farinera de Casa Tarradellas i provoca l'esfondrament de part de la façana de la nau Redacció
-
-
Incendi en un pis de Torelló: tres persones traslladades a l'Hospital de Vic per inhalació de fum Redacció
-
-
Prats de Lluçanès recupera el Cafè Teatre Orient després de més de 20 anys tancat al públic Irene Giménez Vinyet

- Blanca Busquets
- Escriptora
Fa temps que no es fa estrany trobar llibres pel carrer, deixats als bancs, a les pilones, a les escales... Hi ha persones que es desprenen d'un llibre per alguna raó, la que sigui, o que potser és que pretenen alegrar la vida a algú altre que no coneixen i que, com una sorpresa, trobarà en allò que està llegint la solució als seus problemes o als seus maldecaps. O, si més, no, la comprensió d'un personatge de ficció que un dia, també de ficció, va passar pel mateix tràngol que ell o ella.
Aquest costum trobo que, si més no, atorga un punt emocionant a una vida que de vegades ens sembla massa vulgar o massa monòtona. Però fins ara només ho havia vist a pobles grans o ciutats. Fins ara, dic.
Ara, a Cantoni hi ha un Ésser Misteriós (la majúscula li escau més, és més màgic, oi?) que deixa llibres pels carrers, a les portes de les cases, a les lleixes exteriors i, fins i tot, a les interiors (del supermercat, per exemple). I és un Ésser Misteriós perquè a Cantoni som pocs, ens coneixem tots, i ningú sap d'on surt aquesta mà que deixa darrere seu un rastre d'històries. Això és insòlit aquí. Val a dir que les primeres "acusacions" van anar adreçades cap a la meva persona perquè soc la que aparentment té més relació amb llibres a Cantoni. Ho vaig haver de desmentir al xat del poble (aquell xat que tots els pobles tenim d'ençà de l'1-O). Vaig aprofitar per recomanar a l'Ésser Misteriós que vigilés on deixava els tresors de lletres perquè alguns els havíem hagut de rescatar de l'aigua en un dia de pluja.
Aprofito aquesta anècdota curiosa per desitjar-vos que la vostra entrada al 2023 vingui acompanyada de molts éssers misteriosos que us deixin a la vora o us donin en mà un bon tou de llibres, perquè no hi ha més bona companyia que aquesta. Per exemple, els Reis d'Orient, o qui tingueu més a prop i us estimi i us conegui, o vosaltres mateixos. No deixeu passar un sol dia sense llegir durant el 2023, i la vostra vida serà infinitament millor, us ho garanteixo. Molt bon Any, Osona!
Aquest costum trobo que, si més no, atorga un punt emocionant a una vida que de vegades ens sembla massa vulgar o massa monòtona. Però fins ara només ho havia vist a pobles grans o ciutats. Fins ara, dic.
Ara, a Cantoni hi ha un Ésser Misteriós (la majúscula li escau més, és més màgic, oi?) que deixa llibres pels carrers, a les portes de les cases, a les lleixes exteriors i, fins i tot, a les interiors (del supermercat, per exemple). I és un Ésser Misteriós perquè a Cantoni som pocs, ens coneixem tots, i ningú sap d'on surt aquesta mà que deixa darrere seu un rastre d'històries. Això és insòlit aquí. Val a dir que les primeres "acusacions" van anar adreçades cap a la meva persona perquè soc la que aparentment té més relació amb llibres a Cantoni. Ho vaig haver de desmentir al xat del poble (aquell xat que tots els pobles tenim d'ençà de l'1-O). Vaig aprofitar per recomanar a l'Ésser Misteriós que vigilés on deixava els tresors de lletres perquè alguns els havíem hagut de rescatar de l'aigua en un dia de pluja.
Aprofito aquesta anècdota curiosa per desitjar-vos que la vostra entrada al 2023 vingui acompanyada de molts éssers misteriosos que us deixin a la vora o us donin en mà un bon tou de llibres, perquè no hi ha més bona companyia que aquesta. Per exemple, els Reis d'Orient, o qui tingueu més a prop i us estimi i us conegui, o vosaltres mateixos. No deixeu passar un sol dia sense llegir durant el 2023, i la vostra vida serà infinitament millor, us ho garanteixo. Molt bon Any, Osona!
Escric des dels 12 anys i treballo a Catalunya Ràdio des del 1986, on em sento com a casa. També em sento a casa a Cantonigròs, d’on són les meves arrels maternes. He publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els meus llibres han estat traduïts a diverses llengües.
Et pot interessar
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.