Fa mesos que es parla de recuperació econòmica. Sovint s’anuncien dades d’augment de llocs de treball, baixada de l’atur, creació de noves empreses, increment del consum, etc. Les dades no enganyen. Però mostrar només una part de la realitat, ja sigui amb intenció o sense, pot amagar escenaris que també són molt reals.
Podem afirmar que Osona va ser la primera comarca de la província de Barcelona en creació d’ocupació durant l’any 2014, amb un increment del 5%. I la tendència continua, ja que es preveu que el creixement per a l’any 2015 hagi estat el mateix, atès que a manca d’un trimestre per acabar l’any ja existien 4,25% llocs de treball més que l’any anterior. Tant és així que les dades del darrer setembre indicaven que s’havien recuperat el 95% dels llocs de treball comptabilitzats abans de l’inici de la crisi.
Afegir que, a 31 de desembre del 2015, hi havia a la comarca 10.374 persones registrades a les llistes de l’atur, és a dir, un 10% menys d’aturats que fa un any i un 20% menys que en fa dos. Aquesta és una dada molt positiva i és cert que l’atur a Osona ha disminuït progressivament des del febrer del 2013, moment en que es van donar els pitjors registres des de l’inici de la crisi (14.035 persones aturades).
Però la sortida de la crisi no és igual per a tothom. Osona és la tercera comarca catalana en aturats de llarga durada després del Berguedà i el Bages; un de cada tres aturats de la comarca ho són. I un de cada dos (54%) aturats té més de 45 anys. Això significa que tenim a la comarca 2.843 persones de més de 45 anys que fa més de dos anys que es troben en situació d’atur (27% del total d’aturats) i d’aquestes 1.830 són dones (18% del total dels aturats). Una de les conseqüències de l’elevat nombre d’aturats de llarga durada és el decreixement de la taxa de cobertura (percentatge d’aturats perceptors de prestació o subsidi), que en només dos anys ha caigut del 63% al 55%, o dit d’una altra manera significa que quasi la meitat d’aturats no tenen cap ingrés.
I encara n’hi ha més. Analitzant les noves contractacions veiem que la taxa de temporalitat a la comarca ha passat del 81% l’any 2008 al 88% actual. I que pel que fa a l’evolució de llocs de treball, malgrat hem recuperat el 95% d’aquests, ha estat el col·lectiu d’autònoms el que, no només té la taxa de variació més elevada sinó que ja ha superat els actius existents abans del període de crisi. Fet que pot tenir dues lectures: la primera, l’esperit emprenedor i l’auto-ocupació, i la segona, els anomenats falsos autònoms o assalariats encoberts. Afegiré que el subsector de la comarca on es concentren més autònoms amb escreix i el que més ha augmentat darrerament és el dels escorxadors i sales de desfer, un 15,39% del total d’autònoms.
Tornant al principi, les dades no enganyen, i no voldria ser una aixafaguitarres però la bretxa dels desequilibris socials és cada vegada més ampla i aquí hi ha molta feina per fer.
ARA A PORTADA
19 de gener de 2016
Et pot interessar
- Els consorcis de les universitats europees: una aposta en el camí per millorar la cohesió continental Josep-Eladi Baños
- El temps al Collsacabra Blanca Busquets
- L'Alzheimer del Mestre Enric Casulleras
- Aprofitem l'oportunitat per eliminar l'amiant d'Osona i el Moianès David Mercader Carrera
- Infermeres heroïnes Blanca Busquets
- Intel·ligència artificial a la docència universitària: panacea o maledicció? Josep-Eladi Baños