Aquest mes d’abril s’han publicat algunes dades sobre seguretat ciutadana en diversos municipis d’Osona que són contradictòries. A Torelló, segons la Policia Local, van pujar els delictes l’any 2014 un 11% mentre que a Manlleu van baixar un 17%. Si miréssim tots els pobles i ciutats, descobriríem més matisos. Segons la Generalitat, la regió policial central és l’única de Catalunya on l’any 2014 han augmentat els fets penals amb un increment del 3%.

Recullo aquestes dades de manera atzarosa perquè, 20 anys després de l’inici del desplegament dels Mossos d’Esquadra, val la pena preguntar-se com ha canviat Catalunya en matèria policial. El canvi ha portat coses bones i d’altres millorables però, en general, al territori hi hem guanyat des de moment que no trobem a faltar la Guàrdia Civil. Ja no tenim aquells comandantes de puesto -sovint panxuts, amb tricorni i d’eficàcia dubtosa-, que treballaven en casernes envellides decorades amb un "Todo por la patria" penós i que anaven (alguns) a fer el carajillo cada dos per tres al bar de la cantonada. Ara disposem d’un cos -que ha comès errades imperdonables com el cas Quintana-, però, sens dubte, més modern, preparat i amb una imatge equiparable, per bé i per mal, a altres països del nord.

Només cal mirar l’original vídeo que la policia catalana ha editat amb actors-nens per adonar-se que els Mossos no són la Guàrdia Civil. Els Mossos són més oberts, tenen sindicats, més recursos i no són un estament de disciplina militar. Ara bé, la seguretat -que és el més prioritari, és clar- continua sent un tema amb arestes i no prou ben resolt a la Catalunya interior. Mentre els governs ens distreuen amb debats sobre el jihadisme o la informació que Fernández Díaz veta a Catalunya, s’obliden que el risc de delictes contra el patrimoni a les masies, cases i finques rurals segueixen preocupant el poble ras.

No esmento la localitat per no fer alarmisme. M’explicaven els veïns, fa poc temps, que els avis d’una residència d’Osona tenien por de sortir al carrer perquè els atracaven. També a Sant Julià de Vilatorta els últims mesos han entrat a cases i s’han emportat joies i diners. És veritat que la policia ha enxampat algunes bandes i que ha resolt amb èxit més d’un succés -espectacular la captura de dos lladres que fugien amb moto a Sant Vicenç de Torelló l’estiu passat!-  però malgrat els encerts, encara es palpa preocupació. “Ai, ai si ens entren casa! Que no ens facin mal!” No és com abans a pagès que les portes estaven obertes tot el dia.

Seria bo que el caràcter pioner d’Osona en matèria policial es notés més. És a dir, necessitem una policia que no només vetlli o prioritzi el Mobile World Congress, les àrees turístiques més urbanes o per fer controls a les carreteres més transitades a l’estil pel·liculer amb la metralleta a la mà. Ens mereixem uns agents més amables que també passegin per nuclis petits i camins veïnals.

A la dècada dels 90, vaig cobrir de prop el desplegament dels Mossos fent de periodista a Girona. Recordo que cada 1 de novembre s’inaugurava una comissaria d’una comarca diferent. Els Mossos es van començar a implantar a Osona i després per les comarques veïnes seguint el model de la taca d’oli. Com tots els grans projectes nacionals, primer es va arrencar a comarques i al final a Barcelona.

Avui que tots parlem d’estructures d’estat i d’independència és bo de tenir en compte la màxima política que el president Jordi Pujol pregonava en l’època del conseller Xavier Pomés fent arrencar aplaudiments d’alcaldes de tots els partits: “Un país no és un país sense ordre públic ni impostos”, deia. Sí, sí senyor Mas i senyor Espadaler, ja sé que això queda lluny i que ara són vostès qui manen. No s’oblidin que a la Catalunya central els delictes han pujat un 3% amb un total de 16.853 fets penals registrats l’any 2014.