ARA A PORTADA
La lítost és una paraula txeca que no té traducció en d’altres llengües i que expressa el turment per la visió sobtada de la pròpia misèria posada en evidència. Un sentiment de turment seguit pel desig de venjança. L’escriptor txec va quedar molt sorprès de no trobar traducció per aquest mot, perquè des del seu punt de vista és imprescindible per entendre l’ànima humana.
Durant aquestes darreres setmanes en què moltes ànimes humanes no hem trobat paraules per traduir allò que sentim, sovint m’ha vingut el cap aquest text de Kundera. Més que mai, hem pogut constatar que, tot i que la nostra llengua és molt rica, li passa com a tantes d’altres: no abasta tot allò que sentim. Per això, moltes vegades, a mig camí d’entonar la ràbia, la indignació i la tristesa, acabem per dir que ens falten paraules.
Al final, els mots neixen de la necessitat d’expressar-se de cada cultura, de cada poble. Parlen de la gent que els fa servir. Del seu tarannà, de la seva història, dels seus anhels i també de les seves misèries. Per això, a vegades, el que es pot dir només en una paraula i en una llengua és difícil de traslladar en una altra, pels matisos culturals i sobretot emocionals que es poden perdre.
En àrab, per exemple, trobem altahman. Un estat emocional complex, incòmode, ple d’ansietat i preocupació. O la famosa saudade, una malenconia molt concreta que segons l’escriptor portuguès Manuel de Melo és un “bem que se padece e mal de que se gosta” (bé que es pateix i un mal de què es gaudeix). O hüzün, una paraula turca d’origen àrab que ha estat molt utilitzada pel Premi Nobel de Literatura Orhan Pamuk i que, tot i que pot tenir molts significats, en general denota un sentiment de pèrdua profunda, d’incertesa, de malenconia i també d’esperances imprecises que són pròpies d’un grup de persones, i que tenen a veure amb la història d’Istanbul i dels turcs.
Jo no n’he sabut trobar cap de mot en català que sintetitzi tot això que em bull. Ni, de fet, en cap altra llengua. Ni pel que he sentit en veure els empresonaments, ni per una Europa poc humana i egoista, ni pels cops rebuts l’1 d’octubre, ni per les cares d’esgotament dels meus representants polítics, ni en sentir parlar la dona de Mundó a Gurb, o les dels Jordis a la ràdio, ni per les mentides, ni per les decepcions... S’hi acosten, però el que us deia, hi falten matisos. Ni lítost, ni altahman, ni saudade, ni üzün. O potser tot plegat. O menys de tot. O més de tot. Depèn del dia. Això. Que no tinc paraules.
Vaig llicenciar-me en Filologia Catalana a la UdG. Treballo de tècnica de normalització lingüística al Centre de Normalització Lingüística d'Osona. Col·laboro a la revista Cupatges. Perdo la noció del temps a les perfumeries, a les llibreries i als cellers. Menjo força i de tot, i no m'agrada mal alimentar-me. Això sí, les mongetes tendres em costen. M'agrada viatjar, ho he fet, ho faig, a vegades sola, però decididament millor acompanyada. Soc de Manlleu i després d'haver viscut a unes disset cases o pisos diferents, m'he establert al Collsacabra.
Et pot interessar
- La colònia dels avariats Blanca Busquets
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Osona?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.