Una de les seccions que més m’agrada de la ràdio es diu, justament, “M’ha agradat, no m’ha agradat”. És de l’època de Xavi Bosch al capdavant d’El món a RAC1 i que, les últimes temporades, l’Albert Om ha recuperat a Islàndia cada dimarts amb el mateix Bosch. Avui, els robo la fórmula per fixar-me en dues coses que m’han agradat i una altra que no m’ha agradat.

M’ha agradat que un jove amb síndrome de Down presenti un programa a TV3. És el primer que ho fa a la televisió pública i, a més a més, en horari de màxima audiència. Ell es diu Eloi Collell i encara m’agrada més que sigui de Vic. Des d’aquesta setmana, presenta Per què volen els avions? i es fa totes aquelles preguntes que la immensa majoria tampoc sabríem respondre. Escollir l’Eloi és un encert i estic segur que contribuirà a la normalització. Un èxit del mateix Eloi, el seu entorn i la bona feina que fa una entitat com Sant Tomàs a Osona per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

L’altre “m’ha agradat” també té a veure amb la televisió i en un altre fet que també contribueix, per fi, a una altra normalització que, això sí, arriba tard. M’agrada que, cada migdia, la Bea Duodu aparegui al programa Planta baixa. És la primera reportera negra que surt a TV3 i, sí, també és de Vic. Una ciutat que, amb un 25% de població estrangera, ha evolucionat molt, però encara hi ha molta feina per fer perquè tothom assimili la diversitat i no classifiqui en funció del color de la pell. Creieu-me que tots tenim coses (potser només són petits comentaris) que podem corregir. Treballant tot un any amb la Bea me n’he adonat.

Dos exemples de normalització que, com a osonenc, em fan sentir orgullós. Ja sabeu que la terra em tira. Ara bé, no tot m’agrada. Ara que obrim l’estiu postpandèmia o de la represa, com en vulgueu dir, no m’ha agradat anar pel carrer i veure mascaretes a tot arreu menys a on tocaria. No m’ha agradat veure com hi ha bars que no respecten les distàncies de seguretat. No m’ha agradat veure botigues que no prenen prou mesures...

Que tinguem un bon estiu i puguem gaudir de les activitats que ajuntaments i entitats s’esforcen a tirar endavant només depèn de nosaltres. Malgrat tot, bones vacances!