Fa dies que el món teatral va donar a l'actor i músic Joan Crosas el Premi Reconeixement a la Trajectòria que es dona cada any a una figura destacada del món dels escenaris a Catalunya. Realment, no m'estranya gens ni mica que hagi anat així, ell és un dels grans personatges que hi ha ara, que hi ha hagut no només al nostre país sinó també fora, a Madrid i a diversos escenaris de llocs de parla castellana. (Em va agradar del seu discurs, per cert, l'al·lusió que feia a la gent jove, a la gent que comença, a la gent que sovint ningú fa cas perquè ningú es para a valorar el talent de ningú, només el nom).
És arran d'això que jo voldria fer esment del Joan Crosas que jo he conegut i que conec, que admiro, que estimo. El que vaig descobrir amb el grup Esquirols, recer espiritual de la meva primera joventut (i quina emoció saber que era tan a prop en persona!). El que després vaig començar a veure als teatres, sí, però també dirigint la coral de l'Esquirol, perquè sé que no abandona les coses petites per més que n'apareguin de grans, de molt grans. El que va encapçalar els moviments -sempre amb música- del municipi contra l'empresonament dels líders polítics.
En Joan Crosas és el que durant molts anys, cada vegada que jo publicava un llibre, venia allà on fos a llegir-ne fragments i a deixar tothom amb la boca oberta (Nota de l'Autora: a les presentacions de llibres no cobra ningú). I en Joan Crosas que trobo sempre allà on a ell li deu semblar que farà algun servei (que sempre el fa), i també allà on les coses són boniques, diferents, complaents, com a dalt d'una muntanya o on s'ha de donar suport a qui sigui per la raó que sigui. En Joan Croses hi és. I hi és tot ell: el gran actor, el gran cantant, el gran músic, la gran persona.
Des d'aquí un homenatge amb la mà al cor. Que per molts anys el tinguem a prop i, personalment, que per sempre el pugui considerar un amic. Gràcies, Joan.
És arran d'això que jo voldria fer esment del Joan Crosas que jo he conegut i que conec, que admiro, que estimo. El que vaig descobrir amb el grup Esquirols, recer espiritual de la meva primera joventut (i quina emoció saber que era tan a prop en persona!). El que després vaig començar a veure als teatres, sí, però també dirigint la coral de l'Esquirol, perquè sé que no abandona les coses petites per més que n'apareguin de grans, de molt grans. El que va encapçalar els moviments -sempre amb música- del municipi contra l'empresonament dels líders polítics.
En Joan Crosas és el que durant molts anys, cada vegada que jo publicava un llibre, venia allà on fos a llegir-ne fragments i a deixar tothom amb la boca oberta (Nota de l'Autora: a les presentacions de llibres no cobra ningú). I en Joan Crosas que trobo sempre allà on a ell li deu semblar que farà algun servei (que sempre el fa), i també allà on les coses són boniques, diferents, complaents, com a dalt d'una muntanya o on s'ha de donar suport a qui sigui per la raó que sigui. En Joan Croses hi és. I hi és tot ell: el gran actor, el gran cantant, el gran músic, la gran persona.
Des d'aquí un homenatge amb la mà al cor. Que per molts anys el tinguem a prop i, personalment, que per sempre el pugui considerar un amic. Gràcies, Joan.