És dimecres, són quarts de 6 de la tarda i fa un fred que pela. El telèfon em marca que, a Vic, estem a només 6 graus, però, allà, palplantat, la sensació de fred és molt més agosarada. Hi ha cua i tinc una vintena llarga de persones davant meu abans no arribi el meu torn. Al fons, una petita carpa.

El cert és que, a mi, aquestes coses em fan angúnia i, cada cop que faig una passa endavant, algun nervi es dispara una mica més. "Bueno, ja està" és la frase més repetida cada cop que algú surt de la carpa blanca. Finalment, després de mitja hora llarga d'espera, arriba el meu torn. Ensenyo la targeta sanitària, una infermera s'apunta les dades i, de seguida, em fan entrar.

"És la primera vegada?", em pregunta una altra infermera. "Sí, sí", responc. Em trec la mascareta i les ulleres, ella desembolica el bastonet i ja hi som. Tanco els ulls i, al ritme de les voltes del bastonet, vaig arronsant les espatlles amunt. Un, dos o tres segons anguniosos. I així multiplicat per dos. "Estàs bé?", em pregunta la infermera. "Sí, sí", li dic amb el nas ben destapat i amb els ulls mig humitejats per l'angúnia de la prova. Surto i m'espero.

"Va, tampoc n'hi ha hagut per tant, Marc!", em dic a mi mateix. Continua fent fred, cada cop més, però vull esperar el resultat. Alguns decideixen marxar i, si hi ha alguna cosa, ja els trucaran. Queda menys d'una hora perquè s'acabi el cribratge d'avui i continua arribant gent que es vol fer el test d'antígens. Al cap d'uns 20-25 minuts, surt un agent cívic amb un full ple de resultats i els va cantant (amb discreció relativa) a tots els que estem esperant. Tots hem sortit negatius.

Durant els dos dies de cribratge massiu, un miler de veïns (només un 2% dels ciutadans que té la ciutat) ens hem fet aquest test ràpid per saber si tenim el temut coronavirus. Han sortit 11 positius asimptomàtics. 11 persones que han pogut evitar, a temps, escampar el virus a més familiars, amics, companys de feina... És la manera d'evitar que la bola es continuï fent grossa. Per això, aquests testos d'antígens podrien ser una bona solució per aquest Nadal: no per fer grans trobades, però sí per brindar una mica més tranquils. En menys de mitja hora, tot es pot aclarir.

Aquesta setmana, es tornaran a fer més cribratges davant dels CAP de Vic. Deixant l'angúnia a banda (això ja depèn de cadascú), participar-hi és un exercici de responsabilitat individual, però també col·lectiva. I és que, en un moment de missatges confusos i a vegades contradictoris, el més encertat, com sempre, és aplicar el sentit comú. És el que més fa falta per aturar aquesta pandèmia, a més de la vacuna, és clar.