La plaça de Vic és la plaça del mercat dels dimarts i dissabtes; és la dels concerts principals de festa major o Música Viva; és la plaça dels gelats i les terrasses a l'estiu; la que rep els reis el 5 de gener; la que rosteix el porc pel Dijous Llarder; la plaça dels llibres i les roses per Sant Jordi; la dels castellers pel Mercat del Ram, o la de les grans concentracions... en definitiva, és la plaça del Merma com a punt de trobada.

Si m'ho permeteu, doncs, la plaça Major de Vic és la joia de la corona dels vigatans i, si ens la toquen, ens molesta. Per exemple, els problemes arriben quan alguns la converteixen en la plaça de la provocació, ja sigui per una plantació de creus grogues o visites polítiques que només volen "excitar (algú) a lluitar o a fer alguna cosa indeguda o inconvenient". Així és com el diccionari defineix el verb provocar, i, per cert, amb aquest exemple: "Provocar la tropa a una rebel·lió". Vaja...

Per això, venir a Vic la setmana passada per retre homenatge a les víctimes de l'atemptat d'ETA de l'any 91 (fa 28 anys i mig!) és provocar. És cert que, aquí, la ferida del terrorisme ha costat cicatritzar-la, però convé recordar a Rivera i Arrimadas que, fa quatre anys i ja en ple procés, ja hi va haver un acte unitari. L'alcaldessa Anna Erra va aconseguir asseure en un mateix acte víctimes, el president Carles Puigdemont i el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, del PP.

Utilitzar políticament les víctimes del terrorisme és tenir mala bava, i encara ho va ser més la foto de l'atemptat de Vic que Lorena Roldán va exhibir al Parlament el mateix dia que els líders de Ciutadans trepitjaven la ciutat. Com explicava a l'Ara l'autor de la imatge, Pere Tordera, si s'haguessin informat haurien vist que la nena ferida protagonista de la foto mai ha volgut sortir enlloc parlant d'aquest tema, ni tan sols quan es van commemorar els 25 anys de l'atemptat. Tampoc el guàrdia civil ensangonat ha buscat mai el protagonisme públic. Discretament es passeja per Vic, però res més. Per respecte, treure'ls en un ple del Parlament és de mal gust.

La política està carregada de provocacions i tots els polítics hi cauen, però el que no poden fer és traspassar la línia del respecte. Per això, sempre defensaré que la plaça Major és i ha de ser de tots. Encara que Ciutadans no tingui cap representant a l'Ajuntament, no em molesta que Rivera i Arrimadas es passegin per la ciutat. Benvinguts siguin! El mateix faria qualsevol altre partit en precampanya o campanya permanent, ja ens hem perdut en això del llenguatge electoral. El que molesta és que vinguin amb la intenció d'encendre els ànims. Això sí, aquest cop, els dos líders de Ciutadans van marxar amb més indiferència que no pas amb els titulars que buscaven a la premsa.

En qualsevol cas, la tardor calenta tot just acaba de començar. Preparem-nos, que l'octubre serà feixuc.