Senyors conductors, quin cap de setmana que ens espera! Si en algun moment han tingut la brillant idea de passar un bonic dia de primavera a Barcelona, treguin-s’ho del cap. Si ho fan, s’arrisquen a no avançar gaire més enllà del Figaró. Potser, dit així, és exagerat. Però com a usuari de la C-17, he quedat sorprès dels maldecaps que provoquen les obres de millora als túnels que hi ha al Figaró. Sento un oient que truca a la ràdio per denunciar que, dimecres, va trigar dues hores i mitja per fer, només, cinc quilòmetres. Un altre explica que va passar-se gairebé tres hores al volant per anar de Barcelona cap a Osona. Me’ls imagino desesperats, però no. Malgrat tot, s’ho agafen amb prou bon humor.

Mires el calendari i veus que les obres duraran unes sis setmanes. Paciència. I, per postres, aquest cap de setmana, tenim campionat de Fórmula 1 a Montmeló. Paciència doble. Gaudeixin de la comarca i si posen les rodes a la C-17 que sigui per anar amunt.

Em sorprèn que una obra d’aquestes característiques en una via tan important (Ep! No oblidem que cada dia hi passen dos consellers!) no s’hagi planificat millor. Faig el recorregut Vic-Barcelona cada diumenge al vespre i Barcelona-Vic cada divendres a la tarda. Rectifiquin-me si m’equivoco, però les últimes setmanes no hi he vist cap cartell que alertés d’aquestes obres. Potser els conductors que hi passen cada dia sí que n’estaven al cas, però per les llargues retencions que hi ha hagut diria que no.

Un problema que no hauria estat un problema amb més informació i, sobretot, amb una xarxa de transport públic digna d’un país normal. Si tinguéssim una línia de tren amb dues vies, amb combois que anessin puntuals, amb una freqüència regular... parlaríem de retencions, però, segurament, serien més raonables.

Desesperació al marge, seguir aquesta odissea a través del Twitter tenia el seu què. Usuaris preguntant si hi havia retencions, altres penjant fotos d’un paisatge immillorable de desenes i desenes de cotxes... Després del fracàs de dimecres al voltant, les crítiques eren per a Renfe. Es veu que als trens no s’hi cabia i anaven “com sardines”, piulava més d’un. Ja friso!

I tot això passa a Osona. Una comarca que, precisament, no està al cul del món; des d’on cada dia centenars de persones van a treballar o estudiar a Barcelona. Una comarca on la mobilitat és important i ha de ser una garantia. Tot això en un país normal no hauria de passar. Però mentre esperem, seguirem resignant-nos... i denunciant-ho.

Per si un cas, començo a creuar els dits per quan embarqui a la C-17 diumenge al vespre. Bon cap de setmana!