El dia 20 de juny vam investir el periodista Ramon Resa i Camprubí com a doctor honoris causa per la UVic-UCC. El de doctorat honoris causa és el màxim reconeixement universitari a una persona pel conjunt de la seva la trajectòria –ja sigui acadèmica, científica o cultural– i pels valors que porta implícits. La Universitat també se sent honrada d'incorporar aquesta personalitat al seu claustre de doctors com a exemple de treball i de vida per al conjunt de la comunitat universitària, especialment com a referent per als seus estudiants. No cal que glossi aquí les virtuts de Ramon Besa com a periodista, tothom qui ho desitgi pot consultar el llibret que vam editar amb motiu de l'acte i que es troba a la pàgina web de la Universitat.

En canvi, el que sí que vull destacar és que Ramon Besa, a diferència d'altres doctorats honoris causa atorgats per la nostra universitat, tant catalans com internacionals, és un home "del territori" –un àmbit ambigu, però que ens serveix per parlar de proximitat geogràfica i cultural sense límits explícits–, cosa que comporta un tracte més familiar pel fet de compartir paisatges, usos i costums.

Besa relliga, des dels seus orígens a Perafita, el Lluçanès, Manlleu i Vic, llocs on manté amistats fondes i interessos esportius i periodístics. Naturalment, el doctorat que se li ha concedit no té a veure amb el territori, sinó amb la seva professió i amb la manera mestrívola com ell l'exerceix. Un cop dit això, el fet territorial ha agafat en aquest cas una importància grossa ja que ell n'és un gran defensor i portaveu, i la UVic-UCC n'és el motor que hi impulsa el coneixement, la investigació, la innovació i la cultura i l'art. El cas és que la trobada ha estat enriquidora per totes dues bandes i, és clar, també per al conjunt del territori on arriben la seva i la nostra capacitat d'irradiació en els àmbits que he esmentat. I en l'esportiu també, que ell sap analitzar, valorar, estructurar i desconstruir com ningú més.

La UVic-UCC compta com a mínim amb tres instruments que focalitzen la seva tasca en el fet territorial. El més gran és la Universitat d'Estiu, que ara està en plena efervescència tant des d'un punt de vista acadèmic com cultural en nou poblacions de Catalunya a més de Vic i Manresa. L'altre és Fem UVic-UCC Territori, un programa que promou la relació cultural entre els municipis que formen part del Patronat de la Fundació Universitària Balmes. I el tercer és l'Aula Segimon Serrallonga que col·labora amb l'Ajuntament de Torelló a impulsar la Beca Segimon Serrallonga d'ampliació d'estudis d'humanitats a l'estranger, de la qual es va lliurar la 12a edició el dissabte 22 de juny a Can Parrella.

La nostra és ja una societat del coneixement que forma part d'un món del coneixement. Que l'Ajuntament de Torelló ajudi els estudiants que ho necessitin –i que tinguin un bon projecte per desenvolupar– a poder fer una estada en una universitat estrangera per ampliar coneixements i obris horitzons al seu desenvolupament personal i professional, em sembla una iniciativa que té molt en compte la seva realitat i que dona una pista d'enlairament al potencial més preuat del nostre país.

Amb aquesta iniciativa Torelló es posa al capdavant del que podria ser un moviment ciutadà a favor del talent. El talent, o la intel·ligència, juga a favor de tota la societat. Amb aquesta beca, Torelló fa universitat –a la seva mesura, d'acord amb el seu potencial, però fa universitat de la millor qualitat– pensant en el conjunt del país. I això honora Torelló i impulsa el coneixement.

L'altre fet remarcable és que la beca se centri en les humanitats. D'ajuts per a les ciències i les tecnologies n'hi ha molts, però de beques que ajudin a impulsar els estudis d'humanitats no n'hi ha gaires. En això Torelló també és pionera, perquè les humanitats són fonamentals per trobar el nostre espai vital en un món cada dia més mecànic i on el seu conreu sembla una activitat inútil.

Si Segimon Serrallonga va deixar en vida una obra poètica i literària de primer nivell i un mestratge tan rellevant entre els seus estudiants del Seminari –com recordava el doctor Ramon Besa– i de la UVic-UCC, en la seva absència l'Ajuntament de Torelló i l'Aula Segimon Serrallonga han sabut mantenir el record i el llegat amb una beca que ens honora a tots, però que, sobretot, ajuda a formar internacionalment els estudiants i fa universitat.