De cop i volta, la paraula, per la seva similitud lèxica i també semàntica, em recorda al verb “fugir” i més concretament “(re)fugir”. Dit d’altra manera: fugir dues vegades. O per les imatges que estem veient aquests dies, fugir contínuament.
I de manera automàtica em venen al cap un munt de verbs que potser hauríem de (Re)visar per veure quin món tenim, o volem:
(Re)pensar
(Re)construir
(Re)plantejar
(Re)calcular
(Re)fer
(Re)negociar
(Re)definir
(Re)pacificar
(Re)crear
(Re)néixer
Tot plegat em fa venir una autèntica (Re)vergonya que em talla la REspiració.
ARA A PORTADA
17 de novembre de 2015
Llicenciada en Geografia (2000) i tècnica en empreses i activitats turístiques (1995). Exalcaldessa d'Alpens, actualment soc delegada del Govern a la Catalunya Central.
Et pot interessar
- I si Argüello anés al Cabró Rock? Jordi Serrat
- Trump i l'OTAN o quan la diplomàcia es torna xantatge Toni Poyato
- Què són els centres adscrits? La seva vinculació a la universitat Josep-Eladi Baños
- Els missatges dels ocells Blanca Busquets
- Els nous «altres catalans» en el centenari de Paco Candel Toni Poyato
- A l'infern! Enric Casulleras