S'ha acabat un estiu angoixant, tòrrid i eixut, amb algun avantatge: enguany el raïm és més dolç que mai. Han reeixit tomàquets esplèndids als horts més ombrívols i s’han pansit els dels més assolellats. El dragons, aquests petits rèptils casolans, més propis de les terres del sud, han tingut una descendència ingent, que juga a la cuit i a l’amagada a les escletxes de les persianes. 

El mosquit tigre, vingut des de l'Orient nedant a l'aigua dels bambús que hem anat disposant a les lleixes de les cuines, tant decoratius com són, no ens deixa sortir al jardí ni a la terrassa. La bonança i les quatre gotes comptades del setembre l’han activat. Xucla la sang a qualsevol hora i, a més, algun ens ha regalat malalties tropicals, com el dengue i el Zika. 

I no acabem de sortir de la punyetera sequera. Fa un any i mig que gairebé no plou, però seguim regant la gespa, que la volem tan verda i tendra com l’enciam a punt d’amanir. I com que la pandèmia sembla que va de baixa, si la butxaca encara ens ho permet, fem una munió de viatges amb cotxe i avió. Deia Cristina Junyent fa uns dies a Nació Digital: hem de pal·liar el missatge de Kurt Vonnegut: "A les estimades futures generacions: perdó per anomenar progrés a la destrucció del planeta; si us plau, acceptin les nostres disculpes. Estàvem rodant borratxos en petroli". Ens ho hem begut tot: l’aigua, el petroli i l'enteniment. 

No sabem mirar als ulls de la natura que es mor, que és el nostre mirall. No hem fet el dol amb el patiment del nostre entorn ni amb nosaltres mateixos. Algú ha escrit: el dol és el preu que paguem per l'amor. No ens estimem. Esperem que la calorada d'aquest estiu ens desvetlli i comencem a posar remei a la ferida ambiental: fem tard. 

La unió fa la força, però cadascun de nosaltres ens hi hem de posar per canviar el desori establert. Si preferiu una referència intel·lectual, d’Antonio Tabucchi a Afirma Pereira: la conducta d’un sol home pot fer la diferència i marcar altres rumbs per mitjà de la seva transformació de resistir. Sinó, una frase més senzilla i clara: els petits canvis són poderosos. Som-hi?