Malauradament, massa sovint ens arriben informacions de morts de menors en situacions que deriven en accions judicials. Defuncions violentes. En la majoria de casos, el tractament informatiu que se’n fa és curós i respectuós amb les víctimes. I també se sol respectar la presumpció d’innocència, en cas que alguna de les morts l’hagi pogut causar una tercera persona, ja sigui un assassinat o un homicidi.

El cas de les noies d’Alcàsser, assassinades el 1992, va marcar un abans i un després en el tractament informatiu d’aquest tipus de casos. És molt recomanable la lectura del llibre “Des de la tenebra” que va escriure Joan Manuel Oleaque en què intenta explicar el circ mediàtic que es va crear en aquell moment. Semblava, doncs, que n’havíem après.

Però la mort d’un nen a Andalusia i la voracitat dels mitjans en cobrir el crim ens ha fet davallar de nou a les tenebres informatives. Durant uns dies els mitjans, especialment els audiovisuals, han fet pornografia pura i dura saltant-se totes les regles ètiques que, aparentment, teníem ben apreses. M’ha sorprès com, fins i tot, els mitjans públics catalans han tingut enviats especials per cobrir la informació.

Per respecte a les víctimes em vaig negar a llegir cap informació que es publiqués, ni a mirar-lo per la tele. No he pogut evitar escoltar les notícies de la ràdio, perquè em venien empaquetades enmig de la resta. Però m’he sentit molt incòmode quan he escoltat certs detalls. No puc, per tant, jutjar el tractament que n’ha fet la tele, ni els diaris, ni les xarxes socials. Però m’ho puc imaginar pels comentaris que he sentit, els enllaços que s’han penjat de les notícies a les xarxes o per l’allau de missatges que he rebut al mòbil dels mitjans dels quals tinc subscrits els avisos.

Per suposat, del fet se n’havia d’informar. Primer de la desaparició del nen i després de les circumstàncies en què es va trobar el seu cos. Però la cobertura mediàtica no hauria de passar d’aquí i la informació, com a molt, hauria hagut d’encapçalar un dia l’informatiu o la portada d’un diari. La resta de dies, sempre que hi hagués dades noves importants (no interessants) per informar, la notícia hauria de quedar diluïda dins els mitjans. Insisteixo, per una qüestió ètica i de respecte a les víctimes i presumptes culpables. La resta, sobra.

Algú em dirà que els mitjans haurien quedat enrere perquè les xarxes socials s’haurien apoderat de la informació. I jo li diria que amb més raó. Els mitjans han de donar la informació justa i necessària i, si cal, desmentir o aclarir les desinformacions de les xarxes. Aquesta és la seva funció.

A Osona hem tingut alguns casos semblants i el tractament que se n’ha fet ha estat força correcte. Recentment vam tenir la desgraciada mort d’una jove menor en un accident de circulació provocat per un conductor que circulava en direcció contrària. Ja sé que és un cas en una circumstàncies molt diferents, però el resultat, malauradament, és el mateix. I això és el que importa, informativament parlant, en aquests casos. Si els mitjans haguessin volgut podien haver fet un tractament molt diferent. I no ho van fer. I potser per això també podem dir que la comunicació que va córrer per les xarxes va ser també molt curosa.