​Vic, ciutat d'arts i humanitats

24 de maig de 2019
Durant els mesos que portem preparant l'equip i el projecte de ciutat que presentem a les eleccions municipals de diumenge, hem gaudit de moltes estones de debat amb centenars de persones. A totes elles, un etern agraïment per la seva dedicació i ajuda.
Un dels àmbits que hem treballat profundament és el de la cultura. S'atribueixen al filòsof i escriptor Miguel de Unamuno les frases: "Només el que sap és lliure, i més lliure el que més sap... Només la cultura dóna llibertat (...) La llibertat que cal donar al poble és la cultura. Només la imposició de la cultura el farà amo de si mateix, que és allò en què rau la democràcia."

Unamuno encerta en vincular la democràcia i la llibertat personal a la cultura, tot i que hi ha un punt de paternalisme ("els qui sabem hem de donar la cultura al poble") que no compartim. Precisament perquè aquest verb -compartir, i no donar i encara menys imposar- és l'acció que, per a nosaltres, aglutina el fet cultural. Recentment, hem tingut el plaer d'escoltar el poeta, dramaturg i pensador vigatà Lluís Solà i Sala -a la ciutat ens calen cent biblioteques si volem rendir tribut a totes les persones il·lustres de la nostra cultura- dient una frase que recordem sovint: "La llibertat no és un dret, és un deure". Fent-ne un capmàs de tot plegat, si volem esdevenir persones lliures, tenim el deure de compartir la cultura.

A la pregunta de quina cultura cal respondre que tota, sense embuts. Tots els àmbits, tots els orígens, totes les identitats conformen el gresol cultural de la nostra societat. I cal renunciar a la visió que la cultura pertany a les elits. Al contrari, la cultura és cultura perquè resideix en el col·lectiu, en el tothom, en el compartir. Per això, per a nosaltres és fonamental apostar per la cultura de base, universal i diversa alhora. Si volem ser lliures, hem de compartir des dels fonaments de la societat i fins que la cultura ho inundi tot.

Vic té un teixit cultural envejable. Des de la cultura tradicional, passant per totes les disciplines (arts plàstiques, musicals o escèniques, literatura,...), fins a l'expressió audiovisual i digital, totes tenen representació a la nostra ciutat. La riquesa que això suposa és incalculable i ens cal preservar-la. La missió de l'Ajuntament ha de ser acompanyar aquest teixit, posar-lo en valor i reforçar-lo, i sempre, sempre, sempre, tenir-lo present i escoltar-lo.

Paradoxalment, a nivell de ciutat, la projecció cultural de la ciutat de qui ha vingut liderant el seu govern no incorpora aquest teixit i sovint està centrat en una única disciplina, la música. Ens cal mostrar i projectar d'una manera determinada que la identitat cultural de la ciutat de Vic té mil cares i que n'estem molt orgullosos. Aquesta mancança està ben identificada al Pla d'Acció Cultural (2018-2025) i cal posar-hi remei. És una llàstima que la recent capitalitat cultural de Vic al 2016, amb una programació excel·lent i una realització impecable, no hagi acabat de potenciar aquesta identitat cultural múltiple. En aquesta línia, la nostra proposta ferma és la de projectar la ciutat amb el segell de Vic Ciutat d'Arts i Humanitats. Sí, Vic també és Ciutat de Fires i Mercats, però la ciutat no pot anar deslligada de la seva immensa dimensió cultural i patrimonial.

Els equipaments culturals de la ciutat són un altre punt a debatre. No directament per la seva quantitat, sinó per la seva qualitat. Si bé el centre d'Arts Escèniques l'Atlàntida és un equipament modern i actualitzat, altres centres culturals com l'espai ETC o l'Institut del Teatre tenen una greu mancança de manteniment i inversions o bé estan clarament infrautilitzats. Convé urgentment posar al dia els equipaments culturals de la ciutat, dinamitzar-los i descentralitzar-los, si volem una ciutat equilibrada i cohesionada.

Cal posar èmfasi en el fet que l'expressió cultural no sempre necessita d'un espai específic per a la seva manifestació. La cultura sorgeix de les persones, allà on siguin. És per això que cal pensar en una cultura d'ampli espectre i transversal socialment que s'escampi per tota la ciutat. En aquest sentit, els centre cívics, els locals de les associacions de veïns, les places i els carrers de tota la ciutat s'han de convertir en espais per a la cultura. I les activitats culturals realitzades des de l'Ajuntament s'han de pensar des de la integritat de la ciutat i per a la seva integritat. Per què, per posar un exemple, el Mercat de Música Viva o "El so de les Cases" no passen el riu? No és la -popularment anomenada- plaça de la Noguera un espai digne per a qualsevol tipus de manifestació artística o cultural? De què tenim por?

Des de la nostra visió republicana de la ciutat, la promoció de la llibertat i la democràcia és fonamental, i per això el centre de tota política és i serà sempre les persones. Les persones i el seu talent. Una altra mancança de la ciutat és precisament la promoció de la manifestació del talent artístic. Els nombrosos creadors i autors de la ciutat no són acompanyats ni potenciats. Falten espais per a la creació i polítiques de suport a la creació i a la innovació artística. Sense anar més lluny, els alumnes de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic que han acabat els seus estudis no tenen espais on donar sortida a la seva voluntat creadora. Per pal·liar-ho, proposem construir Fabriques de Creació on es pugui desenvolupar el talent i on es comparteixi la pulsió creativa de totes les disciplines, col·laborant a una expressió multidisciplinària i innovadora del fet cultural i artístic. Cal apostar pels autors i pels projectes innovadors, i amb més motiu si són creadors del nostre entorn. Cal posar en valor l'escena creadora local oferint-los espais per al treball, i també donant-los després l'opció de l'exhibició. Tenim talents musicals de reconegut prestigi sorgits de l'excel·lent Escola de Música de Vic que no han tocat mai a l'Atlàntida. No es ho podem permetre.

També cal apostar per la captació de nou talent. Volem crear la Residència Cultural de Vic on la ciutat pugui acollir els autors que vulguin gaudir d'una estada de creació i puguin aportar el seu coneixement i sensibilitat per transmetre'l i compartir-lo amb els nostres autors i ciutadans.

I per acabar, creiem que la paraula ha de tornar a ser protagonista. Primer, la paraula com a dipòsit del nostre pensament, de les nostres reflexions, de la nostra humanitat. Nascuts o vinculats a la ciutat de Vic i de la Plana, són nombrosos els exemples de persones il·lustres que han destacat en l'art d'escriure, però sobretot en l'art de pensar. El mateix Lluís Solà i Sala, na Maria Àngels Anglada, en Miquel Martí i Pol, en Jaume Balmes, en Raimon Panikkar o l'Anna Dodas en serien una mostra dins d'un llarg etcètera. En temps de tecnologia i deshumanització, ens convé reprendre el camí de la reflexió. Per això, proposem la creació d'un Institut d'Humanitats i Pensament Crític vinculat a la Universitat de Vic que situï la ciutat i la comarca com a un far de referència en el pensament i l'evolució cap a una societat amb ànima.

Segon, la paraula com a vehicle dels nostres relats. La densitat i qualitat de les llibreries de la ciutat de Vic parla per si sola; és sorprenent l'activitat a les seves biblioteques (en espera de la joia de la corona, la nova biblioteca de Vic); comptem amb una gran i diversa quantitat d'autors (assagistes, poetes, dramaturgs, novel·listes,...) i a més, tenim la presència d'editors de renom. Acompanyarem aquest àmbit de la cultura per a esdevenir una ciutat de referència a escala nacional, la Ciutat de la Lectura i l'Escriptura dins un sector que, en temps de canvis, repensa i innova constantment les estratègies de posicionament, de comunicació i de disseny de producte. La Universitat de Vic, amb els seus estudis de comunicació i multimèdia, ha de jugar un paper important a l'hora d'acompanyar aquesta gran iniciativa.

Tenim un substrat cultural tan gran a la nostra ciutat que ens cal pedalar molt per tal de no viure d'inèrcies i caure en rutines. A Esquerra Republicana, gaudim molt de la bicicleta i sempre sabem on volem anar.

Aquest article ha estat escrit a quatre mans amb Josep Lluís Garcia, número 2 a la llista d'ERC Vic.