En aquests dies de campanya electoral és més o menys evident que alguns temes concrets ja van més enllà dels posicionaments ideològics a partir dels quals cadascun dels partits democràtics de la ciutat articula les seves propostes. El que popularment anomenen com a "Medi ambient" i les polítiques que l'afecten en són un exemple molt clar; les postures que alguns hem defensat llargament que s'havien de prendre amb urgència en relació a les polítiques ambientals han acabat imposant-se com l'únic camí possible a prendre en un moment crucial pel nostre futur. Celebrem el consens, però també cal dir que és moment de treballar de veritat i no deixar-ho només en posicionaments estètics.

Tal com passa a tot Catalunya i a Europa, Vic necessita modernitzar la seva gestió ambiental si vol arribar a ser la ciutat verda i realment sostenible que, ara sí, tothom sembla desitjar. El primer pas és creure's capaç de desenvolupar polítiques ambientals ambicioses i amb la màxima transversalitat; només treballant de la mà de totes les àrees de l'ajuntament es poden aconseguir impactes reals. Més enllà de fer polítiques ambientals específiques en un o altre tema concret, cosa que és imprescindible, cal que la visió ambiental s'acabi incorporant transversalment. Només així es podrà fer front a alguns dels principals reptes de futur de la societat. Vic ha de formar part de respostes locals que promoguin canvis globals, el món local és i serà la peça fonamental i no podem quedar enrere.

El primer pas per a la modernització de les polítiques ambientals és sovint tan simple (i tan complex al mateix temps) com entendre de veritat el rol de les societats humanes com un element més dels sistemes ecològics. La desconnexió entre el món urbà i el món rural és la punta de l'iceberg d'un canvi sociològic silenciós que ens ha anat desconnectant, també a Vic, del que som: una societat amb una component rural imprescindible per a articular-nos com a país. Aquesta desconnexió ha creat una muralla de desconeixement de la nostra realitat rural que, lamentablement, s'ha anat traduint en alguns problemes que cal resoldre.

Vic ha de ser la capital orgullosa d'una comarca rural moderna. I el primer pas és cuidar el nostre propi entorn rural: hem d'acompanyar-lo, fomentant que sigui sostenible econòmicament i treballant al mateix temps per tenir-lo com a principal aliat per a conservar un entorn ambiental de qualitat. Ningú coneix i estima el nostre entorn millor que la gent que hi viu i que li dona vida. La Universitat de Vic ha de jugar un paper clau en tot això, es tracta d'una eina de generació i transferència de coneixement tecnològic amb un potencial enorme per a beneficiar tots els actors de la societat.

També és cert que Vic pateix alguns problemes ambientals que, per desgràcia, ningú pot prometre que solucionarà treballant només des del món local. Tothom és conscient, o ho hauria de ser, de la baixa qualitat de l'aire que es respira a la Plana de Vic. Tenim coses a dir i a fer per a posar el nostre granet de sorra en la millora de l'aire, però gran part del problema va més enllà. Cal que la ciutat de Vic prengui el lideratge d'iniciatives per trobar solucions a nivell nacional que resolguin el greu problema de contaminació atmosfèrica que patim nosaltres i part de Catalunya. No n'hi ha prou amb fotografies de gent reunida un dia puntualment, cal una autèntica taula de treball amb recorregut i voluntat de trobar respostes.

Qualsevol persona que conegui una mica la història de la ciutat entén que Vic encara està en deute amb els seus rius. La proposta urbanística d'ERC Vic ha tingut, té i tindrà sempre els rius com a part de la solució, per tant ens cal adoptar visions de gestió ambiental i patrimonial adaptades als nous temps si volem que també el Mèder i el Gurri puguin formar part d'una ciutat anomenada verda. Vam passar de tenir rius que complien la funció d'abocador a tenir rius plantejats només sota criteris estètics, i tenim prou exemples al món de rius com els nostres als que se'ls pot donar més vida que la que ja tenen.

El contacte que molts vigatans i vigatanes mantenen amb l'entorn natural de la ciutat és a través de l'Anella Verda. És imprescindible desplegar tot el seu potencial com a estructura verda, conjuntament amb espais que poden arribar a esdevenir tan simbòlics en tots els sentits com ara el Puig dels Jueus i l'entorn del Graell. I no només a l'Anella Verda, tots els espais verds urbans són un àmbit d'actuació vital per a fomentar la conservació de la biodiversitat. Cal adoptar nous models de gestió que aportin solucions basades en la natura amb el màxim de fonament científic per trobar respostes amables a alguns reptes de gestió.

És necessari començar a fer evolucionar entre tots i totes el sistema de gestió de totes les fraccions de residus generats a la ciutat, per tal d'iniciar la transició cap a un model que en redueixi la producció i que n'optimitzi la reutilització. Novament, cal una mirada transversal que ajudi a adoptar estratègies sòlides de canvi de costums (de consumidors, comerciants, restauració, etc.), per exemple fomentant l'aparició d'espais on es faciliti la reutilització de residus als quals se'ls pugui donar una segona vida. En definitiva, en els propers anys cal posar les bases per a la transició cap a un nou model de gestió de residus adaptat a la realitat vigatana i que garanteixi la tendència cap a nous models econòmics d'economia circular.