És tot un goig i una festa (mai tan ben dit) que els Col·loquis de Vic, que compten amb la col·laboració del Consell Comarcal d’Osona, hagin arribat a les 20 edicions. I és de justícia regraciar a les seves entitats organitzadores, l’Ajuntament de Vic, la Societat Catalana de Filosofia, la Societat de Filosofia del País Valencià, l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, Sapienza, Università di Roma, Institut de Dret i Tecnologia (UAB), Universitat de Vic i el propi Consell Comarcal, a la seu del qual es realitzen la majoria dels actes. Així doncs, moltes gràcies a totes aquestes institucions, el Comitè científic i els coordinadors i les entitats col·laboradores, el Patronat d’Estudis Osonencs, la Facultat de Filosofia de la UB i el Col·legi Sant Miquel dels Sants.

Tot congrés, simposi o cicle de conferències i col·loquis contribueix especialment a l’enriquiment cultural del nostre país, i porta esforç d’organitzar, i diners pels migrats pressupostos de cultura dels ajuntaments i administracions supramunicipals catalanes. A més, aquests Col·loquis de Vic tenen un esperit especial, la implicació de la nació sencera, els Països Catalans en la seva organització, cosa que els fa valorar encara molt més.

L’educació i la cultura són les dues principals armes democràtiques que tenen les societats per fer-se més cultes, crítiques, transformadores i justes. Des del Consell Comarcal sempre apostarem per reivindicar la cultura i l’educació, i per tant sempre apostarem per col·loquis com aquests, fets des del rigor més exquisit. És complicat tirar-ho endavant, i s’ha d’agrair a persones com l’Ignasi Roviró, que tant fan per aquest i altres projectes culturals, entre d’altres persones que seria carregós d’anomenar.

Cal apostar per les polítiques a llarg termini, especialment pel què fa a la cultura i a l’educació, ja que les bases que es puguin assentar avui, a les portes de la creació d’una nova República Catalana, determinaran si d’aquesta llavor plantada els fruits que se’n derivaran hauran servit per crear realment una societat més justa, més crítica amb si mateixa, més educada i més culta.

La llavor dels Col·loquis de Vic porta 20 anys plantada i va donant fruits, també en forma de producció literària i de llibres, i per això s’han de felicitar els seus impulsors. Aquest any, el tema dels Col·loquis que s’han fet els dies 1 i 2 d’octubre és la festa, però al llarg d’aquestes 20 edicions s’han tractat temes tan transcendents com la guerra, la llei, la cultura, l’estat, la identitat, la cultura, la història, la bellesa, la política, etc.

Malgrat els Col·loquis passen, en queda en pòsit en la memòria dels seus assistents, ponents i organitzadors, però sobretot en queda un llibre. Les guerres i les armes de la por deixen devastació, però passen, i també deixen unes ensenyances i experiències. Però un llibre, i els pensaments que conté és una arma molt més important perquè queda per molts anys.

Esperem que les institucions catalanes, que ja ajuden aquest tipus d’iniciatives en la mesura del possible, ben aviat ho puguin continuar fent amb uns pressupostos molt més dignes pel què fa a la cultura, veritable arma de construcció massiva de les nostres societats. Endavant i per molts anys.