Amb l'acte es pretén retre homenatge a la seva figura i a tota la resta de gent de la seva candidatura, que el 1979 va concórrer a les primeres eleccions municipals després de la dictadura, amb el nom d'Entesa pel Socialisme.
Grau, que va iniciar la seva trajectòria política militant a Estat Català, va viure la guerra i l'exili i va capitalizar totes les efervescències que, amb l'arribada de la democràcia, van permetre accedir als nous ajuntaments per afrontar, amb il•lusió, els reptes que s'obrien des d'aquell moment i que, en el seu cas, van deixar una empremta inesborrable.
Joan Grau i Castellà. Perfil biogràfic
El 18 de juliol marcà doblement la seva vida. El 1908 naixia, encara que l'enregistrarien dos dies més tard.
De jove, s'associà a Estat Català que es fusionà a ERC. Els fets d'octubre li mostren aspectes que no li agraden i es dóna de baixa.
Més tard entra a les Milícies Antifeixistes i, a través del PSUC a la Internacional Socialista.
El Alzamiento Nacional, el segon 18 de juliol que el marca fortament, el desvincula òbviament de tota militància i, com a militar el promociona a Tinent d'Artilleria. Alguns dels fronts on lluita són: Belchite, Terol, Extremadura.
Després de la guerra, coneix els camps de concentració: Oran (Argèlia). No és fins l'any 1967 que, des de França pot començar a fer tràmits pel retorn com a estranger. Comença una etapa discreta i laboriosa primer a Barcelona i després a Centelles d’on era la seva dona.
A Centelles, un grup de persones es prepara per a les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979. D'una banda, el poder de sempre, i de l'altra, persones que han estat formant part de l'Assemblea de Catalunya, dels sindicats CCOO i UGT, del Congrés de Cultura Catalana i, també els que ara, s'afegeixen a la política. Diverses sensibilitats, doncs, es conformen a l'entorn de tres grups: L'Agrupació Electoral d'Independents (format per persones vinculades al règim franquista) aconsegueix 1215 vots i cinc regidors. El segueix: Entesa pel Socialisme amb 1066 vots i cinc regidors i el Grup Democràtic amb 819 vots i tres regidors.
Intenses negociacions possibiliten el canvi: la suma dels dos grups d’Entesa pel socialisme i Grup Democràtic permet que es passi a governar i sigui alcalde en Joan Grau.
El propòsit personal d'en Joan és “fer el canvi i governar, passant per alt les qüestions personals”. Comença el dia a dia per canviar inèrcies instal•lades de molts anys i la lluita per les prioritats: El Pla General d'Urbanisme fins llavors inexistent o desaparegut, la construcció d’un nou cementiri, l'Escola de música i l’Escola de Formació Professional, l'adeqüació del clavegueram per separar les aigües negres, aturar el descontrol urbanístic a la Urbanització Puigsagordi, adequació d’uns locals per el Dispensari de salut, construcció de l’estació Transformadora de l'Electricitat, negociacions per municipalitzar el servei de l’aigua, són algunes de les seves realitzacions.
La intensa activitat d'aquests anys, la constatació de la fragilitat per la manca de majoria desgasten i prefereix dimitir el febrer de 1982, un any abans de finalitzar el mandat.
