El diputat de la CUP al Parlament, Dani Castellà, ha assenyalat aquest dimecres la necessitat de desplegar la Llei de Canvi Climàtic. L'objectiu era fer una "transició justa, democràtica, distribuïda i de proximitat", però recalca que des del 2017 això no s'ha fet. Ara, davant el projecte a Manlleu per construir un parc fotovoltaic de 3,36 MW en sol no urbanitzable, han decidit presentar una bateria d'al·legacions on es recrimina, entre d'altres, el fet que es vulgui instal·lar "en uns camps on actualment treballa la pagesia".
Tot i que la decisió final la té la Generalitat, l'Ajuntament no veu el projecte amb mals ulls. Tanmateix, defensa que "cal trobar l'equilibri" entre aquestes infraestructures i avançar cap a la transició energètica.
Castellà assenyala que la Llei del Canvi Climàtic que es va aprovar l'any 2017 preveia una planificació perquè es pactés "municipi a municipi, comarca a comarca" com es faria el desenvolupament de les energies renovables a Catalunya.
"Set anys després no s'ha fet i no s'ha negociat amb cap ajuntament ni comarca". El diputat ha criticat que això "ha obert la veda" fins a l'actualitat perquè les grans empreses energètiques estiguin presentant macroprojectes arreu del país, "fent la planificació de la implantació de les energies renovables a Catalunya". "La qual cosa no va d'acord amb una transició feta de proximitat, amb projectes de proximitat distribuïts arreu del país, i on es democratitza l'energia", ha afegit.
Castellà insisteix en el fet que com que no s'ha fet aquesta planificació, "ens trobem amb situacions com la d'avui a Manlleu, on una empresa decideix fer una instal·lació fotovoltaica sobre uns camps on treballa la pagesia". "No pot ser que aquest model que ens estan imposant acabi de liquidar un sector que ja està prou tocat", remarca.
La CUP aposta, en canvi, per un model on s'instal·lin parcs en infraestructures que ja hi ha al territori, "que ja existeixen o fins i tot en terrenys industrials, solars ja degradats que no tenen cap ús". I no fer-ho, en canvi, en terrenys que fa servir la pagesia o que tenen un interès ambiental.
En el cas de El Magí a Manlleu, des de la formació local cupaire, la seva portaveu, Laura Generó, explica que han presentat diverses al·legacions al projecte. En primer lloc, veuen necessari preservar el sòl agrari "perquè no es pot hipotecar la sobirania alimentària". També demanen que abans d'ocupar un espai agrari, és "imprescindible" fer-ho en espais ja urbanitzats com teulades o vorals de carreteres. Igualment, volen que es repensi el parc en aquesta ubicació per tal d'evitar l'afectació a hàbitats d'interès ecològic.
Tot i això, Generó exposa que, primer de tot, és "imprescindible" treballar per la reducció dels nivells de consum energètic actuals paral·lelament al desplegament de les energies renovables. També demanen que es facin replantejaments en altres àmbits com el model urbanístic, el transport, el model de consum i agroalimentari. És per aquest motiu que la portaveu ha exigit "coherència" entre les polítiques de transició energètica i la resta de polítiques públiques.
Per la seva banda, el consistori ha emès tres informes sobre el projecte del parc fotovoltaic, dos a favor, l'urbanístic i el tècnic, i un en contra, el d'impacte ambiental. L'equip de govern no ha presentat cap al·legació al projecte.
El regidor de Transició Energètica de Manlleu, Josep Madrid, recalca que la decisió final sobre si el projecte tira endavant o no serà exclusivament de la Generalitat. Amb tot, contraposa aquest projecte de 3,36 MW a un que es va presentar fa uns anys a la ciutat de 48 MW i que no va tirar endavant. Des del consistori veuen la descarbonització com un repte i Madrid assenyala que cal trobar un equilibri entre "territori, pagesia i aquestes instal·lacions".