Que la situació econòmica de l'Ajuntament de Manlleu és complicada és un fet àmpliament conegut. De fet, el febrer del 2024, la intervenció municipal va emetre un informe amb relació a la liquidació del pressupost del consistori corresponent a l'exercici 2023 on s'informava, entre altres aspectes, que el romanent de tresoreria per a despeses generals era negatiu (-2.362.264 euros), igual que l'estalvi net legal (-953.117 euros).
Els números vermells en aquests dos indicadors obligaven a l'Ajuntament de la capital del Ter a aprovar per ple un Pla de Sanejament financer per a un termini que no fos superior als tres anys amb l'objectiu de reconduir la situació.
Uns mesos després, el plenari manlleuenc celebrat aquest dilluns 22 de juliol ha donat llum verda a la maniobra i, d'aquesta manera, mentre s'executi el Pla, l'entitat estarà sota tutela financera de la Generalitat de Catalunya.
El Pla de Sanejament aprovat a Manlleu preveu un seguit de mesures de gestió, tributàries, financeres i pressupostàries necessàries per a regularitzar la situació temporal d'insolvència de l'ens.
L'objectiu del programa, a través de mesures específiques, és dotar d'una major estabilitat i seguretat a l'Ajuntament per garantir la sostenibilitat en un futur i la millor capacitat de resposta davant possibles contingències i imprevistos, així com incrementar la capacitat inversora del consistori.
El Pla s'ha aprovat amb els vots a favor de l'equip de govern format per Junts i PSC, els vots en contra d'AGM, i les abstencions d'ERC i Aliança Catalana. Per la seva banda, els cupaires emetien un vot "dual": una abstenció i una negativa.
"S'evidencia una mala planificació del pressupost, s'ha estirat més el braç que la màniga i ara falten diners. No estem d'acord en el fet que el ciutadà s'hagi de fer càrrec de la mala gestió", etzibava Benjamí Nieto (AGM).
"No ens sentin, en absolut, responsables de la situació", manifestava Lleonard Sánchez (CUP), que afegia que el Pla de Sanejament "ens afectarà com a poble, sobretot afeblint el teixit social i exigint més esforços econòmics a tota la població".
Eduard Robles (ERC) apuntava que el seu vot era "una abstenció constructiva i amb voluntat de continuar col·laborant en tot allò que l'equip de govern ens necessiti".
Per la seva banda, el batlle manlleuenc, Arnau Rovira, remarcava que "estem posant les bases pel Manlleu dels pròxims anys, perquè per sobre de tot hem d'aprendre dels errors per no tornar-hi a caure". En aquesta línia insisteix que "el pressupost del 2025 serà complex i tots haurem de fer grans esforços pensant sempre en la ciutadania".