Manuel Serra i Moret inspira de nou al PSC"És un moviment des del PSC d'Osona amb la intenció d'entrar de ple en el debat congressual del partit que busca aglutinar gent catalanista i d'esquerres". Així defineix el Col·lectiu Serra i Moret el regidor de Vic del PSC, Jacint Raurell.
Aquest col·lectiu ha impulsat un manifest en què critica obertament l'estratègia dels socialistes catalans dels darrers cicles electorals i demana un encaix federalista entre Catalunya i Espanya, allunyat del debat "essencialista".
Aquest col·lectiu recupera la figura del polític vigatà Manel Serra i Moret (Vic, 1884- Perpinyà, 1963), fundador de la Unió Socialista de Catalunya, membre del PSUC, conseller de la Generalitat de Catalunya a l'etapa republicana i president del Parlament de Catalunya a l'exili. Serra i Moret va ser declarat vigatà il·lustre els primers anys de la democràcia i el seu quadre figura a la sala dela Columna de l'Ajuntament de Vic. Des de l'exili, la família Serra va col·laborar en el finançament de la reconstrucció del Temple Romà de Vic.
Curiosament, l'obra de Serra i Moret també ha estat una font d'inspiració d'alguns dels ideòlegs del catalanisme sobiranista d'esquerres aquests darrers anys. Ara, el llibre Ciutadania Catalana, el testament polític de Serra i Moret publicat des de l'exili el 1957, també entra en el debat pel conclave que el PSC celebrarà al novembre.
El Manifest Serra i Moret carrega contra "el fracàs dels resultats electorals del PSC" que arriba a titllar de sagnants. Així mateix, el document aposta de forma decidida per "recuperar el caràcter de casa-comú de l’esquerra catalana". En aquest sentit, reclama que el PSC "ha d’esdevenir un partit absolutament autònom, amb una política i una presència pròpia a les institucions estatals". "Més enllà de disposar de grup, cal que tinguem a Madrid el protagonisme que ens correspondria i siguem realment el grup català que hi marca l’agenda, així com la referència federalista", afirma.
Així mateix, el Manifest fundacional carrega els neulers contra l'actual organització del partit: "Un partit per parlar i debatre de política, més que no pas una maquinària obsoleta pensada exclusivament per a l’exercici del poder i amb una direcció enrocada", descriu el document. D'aquesta manera, demanen "un partit de fronteres difuses, que no demana adscripcions absolutes sinó compromisos parcials i que valora la discrepància. Un partit que potencia i reconeix les capacitats i el mèrit més que la fidelitat o la submissió, una organització que posa en valor el discurs innovador i singular en lloc del llenguatge ortodox, desfasat i burocràtic".
I tot reclamant la posada al dia de la socialdemocràcia amb la "modernitat", tanquen el Manifest amb una sentència molt dura contra l'actual politburó del PSC: "La ceguesa política ha estat l’etapa de culminació a què ens ha conduit la supèrbia en la qual, especialment algun dirigents, estaven instal·lats".
