La Marxa dels Vigatans, la tradicional demostració independentista que se celebra cada nit del 10 de setembre a Vic, organitzada per Òmnium Cultural d’Osona i la Comissió 11 de setembre, ha elegit aquest any com a persona homenatjada mossèn Ramon Bufí i Puigoriol, professor de llengua catalana i actual capellà de Roda de Ter.
 
L'edició d'enguany serà presentada en un acte el proper dia 4 al Temple Romà de Vic. El president d’Òmnium Cultural d’Osona, Alfred Verdaguer, detallarà el contingut  de la Marxa dels Vigatans, explicant-ne les principals novetats. L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, farà la introducció i presentació de l’homenatjat. Finalment, el senyor Ramon Bufí i Puigoriol, ens oferirà unes paraules. 

Biografia de Ramon Bufí

Ramón Bufí i Puigoriol (San. Pere de Torelló, 1943) professor de català i capellà. Ha exercit d’ensenyant a diferents escoles i instituts de la comarca, sempre amb la llengua i el país com a senyeres. Fou introduït en aquest camí des de petit al seminari de Vic, centre d’estimació a Catalunya i a la seva llengua, on als 11 anys, en temps de forta dictadura, ja rebien les primeres classes en català.

De jove, encara estudiant de filosofia, i juntament amb uns quants seminaristes més, feren estudis clandestins, a la nit, al Palau Montcada, on s’examinaren per ser professors de català, i en reberen el títol en una quartilla. Títol que li fou reconegut una colla d’anys més tard al esdevenir  diplomes oficials a la universitat. Els estius començà a donar classes de català a una trentena d’alumnes de Sant Pere de Torelló, amb el catecisme de text com a  precaució de possibles visites de la policia de l’època.

Les primeres classes oficials de català les va fer a La Salle, l’any 1970, encara sense ser permeses en els programes oficials. La seva tasca docent la va continuar exercint a l’arribar a la jubilació, tot just uns anys enrere.

Com a capellà exerceix, ara, de rector al poble d’en Bach de Roda i ha estat també en aquesta faceta de la seva vida on ha s’ha pogut mantenir ferm en la lluita per la llengua i el país; fent tota mena de serveis a moviments ciutadans i sindicals a Manlleu en temps de clandestinitat, on l’església gaudia d’una certa veda policial, la qual cosa no impedí alguns registres oficials a la rectoria.

També des del camp eclesial ha treballat durant tota la vida en moviments cristians de fort accent social com la JOC de Catalunya i les Illes, l’HOAC i l’ACO, organitzacions que ajudaren a fomentar des del camp reivindicatiu i social, l’amor i l’arrelament de moltes persones vingudes d’altres llocs i d’altra llengua, al país. La major part de la seva tasca ha estat el treball enmig dels joves, un camp on la sembra de futur és molt profitosa.